Vicent Beltrán Alcalá

Un jove amb molta empenta

"Saber anglès o algun altre idioma t'obre més possibilitats laborals a fora i a dins de les nostres fronteres."

Vicent Beltrán Alcalá té 31 anys i és de Betxí (Castelló). És tècnic de la Federació Valenciana de Triatló i estudia Ciències de l'activitat física i de l'esport a St. Mary's University College de Twickenham (Londres).

Abans d'estudiar la carrera t'has anat formant... Explica'ns tot el que has fet.
El primer curs que vaig decidir fer va ser un d'electricitat, ja que vaig començar a treballar en això i no tenia cap base teòrica. Més tard, després de deixar la meva carrera esportiva com a futbolista, vaig començar a nedar i vaig obtenir el títol de socorrista. Vaig anar a viure a Londres, ja que havia fet el pensament de deixar la feina d'electricista i, a la tornada, em vaig instal·lar a Eivissa. Entre estiu i estiu em vaig treure el títol de monitor de natació. Després vaig continuar lligat a la natació, i al mateix temps vaig començar a practicar triatló. En un breu període de temps vaig aconseguir els títols d'entrenador auxiliar de natació i entrenador de nivell I de triatló. Quan vaig començar a treballar com a entrenador en una piscina, vaig anar fent titulacions, com la de monitor d'aquafitness, etc. Un cop vaig decidir que em dedicava al triatló, vaig començar el nivell II i a estudiar la carrera de Ciències de l'activitat física i de l'esport.

Has treballat abans d'estudiar la titulació universitària?
Sí, quan tenia 16 anys em vaig veure obligat a interrompre els meus estudis per ajudar econòmicament la família. La meva primera feina va ser de venedor de material de construcció en una empresa d'un familiar. Com que guanyava pocs diners, vaig passar a treballar a l'obra i després vaig fer d'electricista. Quan vaig tenir la titulació de socorrista, me'n vaig anar a treballar a Eivissa; després d'un temps allà, vaig tornar a casa i vaig començar a treballar de monitor de natació. Llavors em vaig adonar que havia de fer un pas endavant i aconseguir la carrera. Mentrestant, vaig obtenir diverses titulacions que em van permetre tenir feines menys pesades i millor pagades. Amb el d'entrenador de triatló va anar molt bé, perquè vaig fer les pràctiques amb la federació de triatló i, un cop acabat el període de pràctiques, em van oferir feina a la casa.

La teva visió respecte als estudis i a l'esforç és diferent després d'haver format part del mercat laboral?
Totalment. Quan vaig començar a treballar ho vaig fer perquè no tenia cap més remei, ja que a casa feien falta els diners. A més, tots els meus amics treballaven i disposaven de diners per gastar-se el cap de setmana. Semblava una vida còmoda: feina, diversió, etc. Però un dia et lleves i t'adones que sempre serà així, la resta de la teva vida: un dia com el següent i similar a l'anterior.

Algú a qui admires en l'àmbit de l'esport.
El triatleta professional espanyol Javier Gómez Noya.

Una pel·lícula que tornaries a mirar.
El cas Bourne.

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
Endurance Training - Science and Practice, d'Iñigo Mujika.

Una ciutat o un país que destacaries en l'àmbit esportiu.
Austràlia.

Un bloc o web que visites assíduament com a tècnic de triatló.
La pàgina web de la Federació Internacional de Triatló.

Un consell a un jove que somia dedicar-se a l'esport.
Si l'esport t'apassiona, no dubtis a fer tot el possible per viure'n. No hi ha res més gratificant que llevar-se cada matí i gaudir amb el que fas, guanyar-te la vida amb el teu hobby. De la mateixa manera, no permetis que ningú et digui que no pots fer alguna cosa; voler alguna cosa és el principi del camí, després ja es veurà, però, si no ho intentes, mai no ho sabràs.

Per què vas decidir finalment estudiar una carrera?
Un dia, parlant amb un amic em va dir que estava començant a fabricar unes màquines que servirien per substituir la mà d'obra humana. Aleshores vaig pensar que algun dia, la feina que jo tenia la podria fer una màquina, i el fet de ser substituït per un conjunt de ferro no em feia gaire gràcia. Aleshores ja feia algunes feines de monitor de natació i m'agradava entrenar la gent. Com que anava avançant i tot em portava al mateix lloc (necessitava ser llicenciat perquè em prenguessin en consideració i no em diguessin "monitor de cap de setmana"), vaig decidir fer un pas endavant i vaig estudiar per a la prova d'accés a la universitat per a majors de 25 anys, per poder cursar el grau en Ciències de l'activitat física i de l'esport.

Per què vas escollir anar-te'n a Londres a acabar els teus estudis?
Sempre he tingut molt clar que la clau de l'èxit, en molts aspectes de la teva vida, consisteix a diferenciar-te de la resta, fer alguna cosa que els altres no puguin fer o no sàpiguen fer. Espanya té un problema enorme amb el tema dels idiomes, i són pocs els que poden parlar de forma fluida en anglès. A més, si parles idiomes les opcions d'accedir a un mercat laboral es multipliquen automàticament.

Què vas fer per poder fer-ho?
Vaig presentar la documentació a la meva universitat per optar a la beca Erasmus, vaig fer l'examen de nivell i, com que tenia una de les millors notes mitjanes de la carrera, no vaig tenir gaires problemes perquè me la donessin. L'examen de nivell tampoc no va ser un impediment, ja que parlava una mica d'anglès després de viure alguns anys a Eivissa i després de passar un temps a Londres, encara que haig d'admetre que gramaticalment parlant era molt dolent.

Què destacaries de la teva experiència a Londres?
Sobretot el nivell d'anglès que he adquirit i el salt qualitatiu que he fet en la meva gramàtica. Vaig treballar també en un club de triatló, gràcies al qual he pogut veure una altra forma d'entendre l'esport. Penso que m'he enfortit com a esportista, i la perspectiva que tenia del sofriment i la superació ha canviat bastant. Allà la pluja no és un impediment per entrenar, així que, imagina-t'ho, pràcticament plovent cada dia, les sessions de ciclisme eren molt "divertides"; arribava a casa congelat, però l'entrenador del club em deia que si jo no entrenava perquè plovia, algú en algun lloc del món sí que ho estaria fent, la qual cosa volia dir que hauria fet més sessions que jo i…, és clar, això com a esportista no et fa gràcia, serres les dents i a entrenar. A la universitat vaig aprofitar per obtenir algunes titulacions relacionades amb el rendiment esportiu. Però crec que el que destacaria per sobre de tot ha estat tenir el privilegi de viure uns jocs olímpics a la ciutat on residia.

Recomanaries a altres joves com tu que anessin a estudiar a l'estranger?
Absolutament. Com he comentat abans, saber anglès o algun altre idioma t'obre més possibilitats laborals a fora i a dins de les nostres fronteres. Viure en un altre país t'aporta moltes experiències bones i dolentes que t'ajuden a créixer com a persona. Quan surts a fora t'adones de com n'és, de gran, tot plegat, de la quantitat diferent d'opinions i maneres d'afrontar la vida que té el món; crec que copies una mica de cada lloc i t'ho endús amb tu. En definitiva t'enriqueix molt, sigui en l'àmbit acadèmic com en el personal.

Ara, a més d'estudiar, també estàs treballant? Explica'ns què fas...
Continuo estudiant la meva carrera com a entrenador de triatló. Actualment estic vinculat amb els programes de la Federació de Triatló de la Comunitat Valenciana. Porto l'entrenament de més de 20 triatletes de manera personal. També formo part del cos tècnic de l'empresa All in your mind, i duc a terme la coordinació dels entrenaments en línia. Sóc el director tècnic del meu club de triatló, el Club Triatló Vila-real, controlo la planificació i l'entrenament de més de 10 membres del club. També estic entrenant un grup de rendiment que hi ha en un altre club de triatló de València, el C. T. Morvedre, per desenvolupar la carrera de triatletes que aspiren a anar als Jocs Olímpics de Rio 2016. Porto els entrenaments d'un club de triatló de Kuwait, viatjo 15 dies cada tres mesos allà per fer tallers, revisar les planificacions i controlar com van els entrenaments dels esportistes. A més, estem desenvolupant la Federació Nacional de Triatló de Kuwait.

Quins plans de futur tens?
A curt termini, acabar la carrera i seguir formant-me com a professional de les Ciències de l'Esport. Començar amb investigacions científiques que ajudin a créixer el meu esport. Seguir amb el triatló, entrenant i competint. Viatjar, si pot ser a través del meu esport.

A llarg termini, anar als Jocs de Rio de Janeiro 2016 amb algun dels atletes que entreno actualment. Acabar de desenvolupar el projecte de Kuwait i consolidar-lo. Duc a terme diverses propostes més relacionades amb el triatló en diferents països i ja veurem com evolucionen els propers mesos, però vull continuar aprenent i formant-me per poder aportar els últims coneixements a la gent que em confia la seva preparació esportiva.