Susana E. Jorge
Una científica en temps moderns
Lloc de naixement: Zamora
Edat: 42 anys
Professió: Professora a la Universidad de Burgos.
Anys que portes en el món de la ciència: uns 10 anys
Formació realitzada:
• Llicenciatura en Geologia a la Universidad de Salamanca.
• Doctorat en Ciències per la Universidad de Valladolid.
• Especialització en espectroscòpia Raman, dirigida pel professor Howell G. M. Edwards, al laboratori d'espectroscòpia molecular, a Bradford (Regne Unit).
Fonamentalment, em dedico a la docència. Segons la llei, com a professor titular de l'escola universitària, no tinc l'obligació d'investigar, però, malgrat això, exerceixo la docència durant el 1r quadrimestre per poder marxar a l'estranger i centrar-me en la investigació en el 2n trimestre. Durant els últims 6 anys també he dedicat a la investigació les vacances d'estiu, així que aquest any m'he promès a mi mateixa que faré vacances de debò.
L'astrobiologia és una ciència interdisciplinària, on es tracten altres ciències que treballen en conjunt. En essència, és la ciència que tracta de descobrir vida fora de la Terra, per això treballen en equip biòlegs, geòlegs, químics, físics, enginyers…
L'espectroscòpia Raman és una tècnica no destructiva, és a dir, la mostra segueix intacta un cop realitzada l'anàlisi i, per tant, es recupera totalment i es pot utilitzar per a més anàlisis, cosa que la converteix en un instrument molt útil quan les mesures de seguretat obliguen a fer anàlisis sense obrir una ampolleta que pot contenir explosius o microorganismes.Tot això es duu a terme mitjançant la interacció d'un raig de llum làser amb la matèria que en determina l'estructura i la composició.
Vaig fer la tesi estudiant els minerals que s'utilitzaven en l'època medieval per fabricar les pintures que després s'empraven per fer murals, escultures, manuscrits, etc. Vaig utilitzar diferents tècniques, entre altres, l'espectroscòpia Raman. El president del meu tribunal de tesi, el professor Edwards, és un dels grans especialistes mundials en espectroscòpia Raman i va accedir que col·laborés amb ell al seu laboratori. Va ser ell qui em va oferir el tema de l'astrobiologia, que em resultà apassionant des del primer moment.
Actualment, estem centrats en l'estudi d'algues que viuen al gel o a la neu. Són organismes que viuen alternant períodes de congelació i de desglaç, en un medi amb molt poca matèria nutritiva, i que sobreviuen any rere any.
Sí, hauria anat a l'estranger a fer la tesi i hauria seguit en un altre país amb un contracte postdoc. Hauria passat uns anys a l'estranger, a diferents països; crec que és molt important, sobretot, si vols dedicar-te a la investigació.
Aquesta pregunta és difícil de respondre; depèn de la teva bogeria. Jo he dedicat molt esforç, energia física i psíquica i, fins i tot, diners. A vegades me'n penedeixo, però la ciència és una droga i sento que m'agradaria dedicar-hi més hores… o deixar-la definitivament, que és el que m'estic plantejant en aquests moments. Si ho fes, no seria feliç, però sense suport, sense col·legues a la meva universitat, sense diners, dedicant tot el meu temps lliure, per no parlar de les enveges i "d'aquells que posen trampes", que t'impedeixen avançar, la vida es fa molt difícil. Estic intentant trobar l'equilibri. De tota manera, crec que és l'única droga que val la pena provar.
Mai pares d'estudiar, és part del que té de bo la ciència: estudies sobre els temes en els quals estàs treballant, sobre els programes informàtics que has d'utilitzar, l'anglès, etc.
La satisfacció que produeix trobar una cosa nova, una cosa que no estaves buscant i, de sobte, veus, o alguna cosa que feia dies que buscaves i, finalment, la trobes.
L'atreviment de demanar a un dels grans de l'espectroscòpia Raman si podia treballar amb ell uns mesos, sense saber anglès, i l'esforç per millorar cada dia, per saber alguna cosa nova, per trobar el que altres no han vist i, també, l'esforç per no decebre'l.
Potser em retiri aquest any, o potser mai. Aquest any és molt dur perquè juntament amb els reconeixements estic rebent cops de porta als nassos. Aniré una altra vegada a Bradford i veuré com ho puc compaginar tot. Aquí, a Espanya, en l'àmbit professional, tindria un bon currículum amb molt menys del que faig durant l'any, sóc jo la que m'exigeixo tant i per això he arribat on sóc. Em pregunto: per què?, val la pena?, quin és el límit que em posaré per seguir sense empenyorar-me la vida?
No, més aviat rareta, perquè ja m'explicaràs que fa una geòloga a l'àrea de la Geodinàmica Interna, en el departament de Didàctiques Específiques, impartint classe a futurs mestres, investigant en astrobiologia (i art) amb anglesos i txecs, principalment, i sola a la Universidad de Burgos, treballant en aquestes excentricitats.
La gent creu que els metges i els farmacèutics investiguen perquè milloraran la salut de les persones, la resta de la ciència és un passatemps en el qual es llencen els diners. Potser he exagerat: la ciència aplicada s'entén (investigar sobre els frens d'un cotxe, un teixit que resisteixi al foc…), però, i la ciència bàsica?
Amb més programes de divulgació, més sèries sobre la vida dels científics, assignatures de ciència en la societat, no ho sé, tot amè i molta menys porqueria.
• Una formació que tens i que consideres positiva.
Ser geòloga en astrobiologia és important.
• Una formació que no tens i que creus que necessites.
Més química i més anglès.
• Una professió o ofici que sempre t'ha agradat.
Climatologia.
• Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Al professor Howell G. M. Edwards, com a científic i com a persona.
• Una pel·lícula que tornaries a veure.
Quan estic en baixa forma veig diverses pel·lícules, a vegades cada dia; entre altres, L'olla de grills i Monstres SA (sí, la de dibuixos animats!).
• Un llibre de capçalera per a la teva professió.
Funciono més amb revistes científiques.
• Una ciutat o un país que destacaries en l'àmbit científic.
Els Estats Units, ja que, quan troben algú que destaca en l'àmbit científic el mimen com pocs països poden permetre-s'ho.
• Un consell a un jove que vulgui dedicar-se a la ciència.
Escull el grup científic en el qual et trobis a gust, no el que estigui més ben situat, perquè en el primer cas sempre seràs part de l'equip i et veuran com un col·lega, no com a un «súbdit». A part d'aquest punt, que és molt important, li aconsellaria que fos una mica atrevit i que preguntés si es pot unir a un grup consolidat. Aprendre anglès, però no retardar la sortida a l'estranger per l'idioma; molta gent no sap anglès quan arriben al Regne Unit a fer la tesi.