Silvia Colominas Llopart
Tota una apassionada del ball
"Per poder destacar en la cançó, el ball i/o el teatre i poder viure'n, el més important és trobar el tret característic de cadascú i explotar-lo." 
Silvia Colominas Llopart té 31 anys i des dels 6 que s'ha dedicat a ballar. Ha estudiat dansa clàssica, ball espanyol i ball esportiu i de competició i també s'ha dedicat a la docència en aquest camp.
Què és per a tu el ball?
Jo no entenc la meva vida sense el ball. El sento dins meu, el necessito i visc amb il•lusió per transmetre'l a la gent. També has treballat de model... explica'ns-ho...
Va ser una època de la meva vida que recordo amb il•lusió. Em va servir per espavilar-me en el món laboral i va ser el meu inici davant les càmeres de televisió. Vaig fer anuncis, campanyes publicitàries, desfilades… Què destacaries de cadascuna d'aquestes professions?
El ball i la moda són una barreja de talent i disciplina. Jo prefereixo el ball perquè la moda es queda en la imatge i el ball és un art. | Com ha estat el teu pas pel programa “Las Joyas de la Corona”... En què ha consistit la teva tasca?
Aquest programa ha estat un reality on hem tancat 6 nois i 6 noies dins una mansió per refinar-los. Els hem format en diferents disciplines: estilisme, protocol… Jo m'encarregava de donar les classes de ball. Principalment el meu objectiu era fer-los veure que el ball és una manera de comunicar-se i que en funció de com es moguin poden tenir més o menys classe i estil. Estic contenta perquè, a més a més, els he pogut inculcar la cultura de l'esforç.
| Com t'ho has fet per arribar fins on ets ara?
Com que porto tant de temps en el món del ball, molts professionals d'aquest sector ja em coneixen i això fa que en algunes ocasions pensin amb mi, com per exemple en el cas del programa Mira Quién Baila. Em van trucar per avisar-me que feien un càsting per un programa nou de ball i que volien que m'hi presentés. Vaig fer el càsting i em van agafar. | |  Dancing... | | | |
|
Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Mirko Gozzoli I Alessia Betti, tots dos són ballarins italians. Una obra de teatre que tornaries a veure.
“La vida es bella” de Roberto Benigni. M'encanten els musicals!!! Una anècdota del teu dia a dia.
Fent aquesta entrevista m'han robat el mòbil! Un llibre de capçalera per a la teva professió.
The Ballroom Technique de l'Imperial Society's Ballroom Technique i The Laird Technique of Latin Dancing de Walter Laird. Un consell a un jove que somia en dedicar-se al ball.
Treballar, treballar i treballar. Pensar que tot no surt a la primera, però que el més important és esforçar-se i creure en allò que es desitja. Per a mi, el secret està en la constància. |
|
| Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria tant acadèmica com professional?
En acabar la selectivitat vaig començar 2 carreres (Administració i Direcció d'Empreses i Turisme) perquè pensava que era el que havia de fer, el que tocava. No les vaig acabar perquè vaig decidir que la meva vida havia d'anar enfocada al ball, així que, si tirés enrere, probablement hauria començat a estudiar i a centrar-me en el ball molt abans. Què ha influït més en el teu èxit professional: la sort o l'esforç?
Moltes vegades sembla sort el resultat del treball. M'esforço i m'he esforçat molt dedicant-me amb passió a la meva feina. Potser a vegades tenim la sort d'estar on toca en el moment just, però si en aquell moment no estàs preparat, no serveix de res. Què creus que els cal als joves per poder-se dedicar a aquesta passió i poder-ne viure?
Crec que amb els temps que corren, el més important és trobar el tret característic de cadascú i explotar-lo. Buscar el tret diferencial! És tot sempre tant meravellós com sembla per la TV?
Nooo!!! La televisió és pura fantasia. M'encanta treballar-hi però m'agrada tocar de peus a terra i no deixar-me portar per la seva màgia irreal.
|
