Raúl Rodríguez Romeo

Com has arribat fins on ets?
De petit vaig començar amb classes de dibuix i diferents tècniques artístiques. Aviat em vaig apassionar per l'escultura i, en general, per tot allò relacionat amb 3D. Construïa les meves joguines i feia mecanismes amb paper i cola… volia ser inventor. Quan vaig haver de prendre una decisió, vaig decantar-me per l'Enginyeria Electrònica, ja que era el que més em podia ajudar a aconseguir aquesta meta. Vaig fer la tesi sobre l'aparell electrònic que controlava fins a 32 motors amb un sol xip, em va funcionar i ho volia aplicar a un rostre d'animació electrònica. Vaig començar a interessar-me en la pell i en com aconseguir aquesta textura aplicada al xip. Amb aquesta curiositat vaig anar a l'escola de Joe Blasco a Hollywood, considerada una de les millors en maquillatge i caracterització de cinema en l'àmbit mundial. M'estaven ensenyant l'escola quan vaig topar amb el senyor Blasco i vaig veure la meva oportunitat: “—Senyor Blasco! —vaig dir— em dic Raúl Rodríguez i he dissenyat un aparell d'animació electrònica”.

I què va passar?
Ell es va interessar i em va donar cita per ensenyar-li l'aparell. En aquesta reunió estava el professor “estrella” de l'acadèmia, perquè treballava amb Stan Winston Studio (considerada com la millor casa d'efectes especials físics), i, després d'ensenyar-los el meu disseny, em va dir que m'aconseguiria una entrevista amb l'estudi. Vaig fer l'entrevista, els va agradar el meu treball i em van demanar que treballés amb ells en la seva pròxima pel•lícula; el rodatge començava en uns mesos. Gràcies a això, em van donar una beca per aprendre maquillatge i prostètica, que em va servir de complement. Després, em vaig traslladar a Europa, primer a Londres i després a Roma. Aquí, la meva feina s'ha basat en el disseny d'equips per a efectes especials digitals i productes per a la televisió. Són els camps en els quals em moc actualment.

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria acadèmica o laboral?
Per a mi, el més important, independentment del que estudiïs, és la passió, la vocació, allò que t'impulsa a provar coses per tu mateix, a part del que t'ensenyin en una escola o universitat, la qual cosa és un complement que t'ajuda a posar els teus pensaments en ordre. Professionalment, penso que la meva carrera és molt àmplia, crec que vaig encertar amb els estudis que vaig fer.

Estàs estudiant?
Sempre estic estudiant, sóc una persona molt curiosa, penso que la universitat en la qual vaig estudiar era excel•lent i que el millor ensenyament és aprendre a buscar el que necessites. En aquest aspecte sóc autodidacte. Estic al dia en les meves dinàmiques i quan m'interessa molt alguna cosa o ho necessito, m'hi fico de cap. És una habilitat que tinc i sé que no és igual per a tothom, en aquest cas, estan les acadèmies, escoles, centres o universitats.