Raquel Micola

Nom i cognoms: Raquel Micola Lloc de naixement: Barcelona Edat: 31 anys Professió: Dissenyadora Anys que portes en el món de la moda: 5 anys Formació realitzada: • Llicenciatura en Traducció i Interpretació a la Universitat de Vic. • Cicle formatiu de grau superior en Orfebreria i argenteria artístiques a l' Escola Massana.

Intento que el fet de ser noia resulti més fàcil. Dissenyo bosses de mà, cascs i sabates per a noies, molt noies.

Mimótica Micola va néixer ja fa 5 anys. Tot va començar cosint davant del televisor amb la meva àvia. Ella feia pantalons i cosia els vestits dels toreros quan havien tingut alguna agafada. Jo veia tots aquells fils daurats i pedretes de colors i anava a veure què era tot allò.
Ja fa 5 anys vam sortir al mercat amb una col·lecció de bosses de mà; vam tenir unes comandes superiors a les 10.000 bosses, així que em vaig adonar que allò deixaria de ser una afició.

Ja hem presentant la col·lecció de primavera 2008, ara mateix estem en plena temporada de vendes i està agradant molt. Jo ja estic dissenyant la col·lecció de primavera-estiu del 2009.

La veritat és que no. No m'havia passat mai pel cap, fins que un dia vaig pensar: "ara vull fer bosses". Així que em vaig trobar fent patrons amb la meva àvia fins que vam aconseguir el que volíem. Va ser una aventura, perquè d'arreglar els vestits dels toreros a fer bosses hi ha un abisme!

Al principi, no, feia coses per a les meves amigues, però quan en un concurs de moda de dos dies ho vaig vendre tot el primer dia, vaig pensar que les meves amigues no em compraven només perquè m'estimaven, sinó que podia agradar a tothom!

La seva web Coneix la web de Raquel Micola.

La idea de Mimótica és que les noies puguin ser 100% femenines sense que hagin d'anar incòmodes. Per això vam fer una línia de cascs, perquè podies anar amb la teva Vespa, molt a la moda i, de sobte, t'havies de posar un casc a l'estil Fonsi Nieto que no et quedava gens bé. Així que vam sortir al mercat amb els Mimohelmets, cascs per a noies. Per celebrar el nostre 5è aniversari, hem fet una línia de sabates amb les quals pots córrer si perds l'autobús i pots estar hores de peu i no et canses, els Topomimos; però encara és un secret, l'hivern vinent ja sortiran a la venda.

Quins anys! Treballava mentre estudiava. Cada dia anava a Vic a la universitat, em llevava a les 5 del matí (odio matinar!) i després, a la tarda, treballava. La veritat és que he estat una estudiant responsable, era bona. Però, és clar, mai és suficient, tant de bo tingués més temps per estudiar algun màster.

És arriscada i requereix molta dedicació, però, quan vas pel carrer i veus algú portant una de les teves bosses, t'oblides de tot el cansament!

Bé, em costa molt llevar-me… què puc fer-hi? Ja vaig matinar molt durant la carrera! Abans que res m'he de posar totes les meves cremes; l'olor de les cremes em posa de bon humor i treballo millor.

Després, a l'oficina, depèn del moment, faig fitxes tècniques, repasso prototipus, escullo teixits… i canto, canto molt!

L'esforç i la tossuderia, vinc de família aragonesa! Treballem moltes hores al dia, unes 12 hores, i molts dies fins i tot en treballem més.

Treballar menys! M'agrada molt la meva feina, però també m'agradaria tenir una mica d'oci. Ara mateix, si els meus amics no vénen a l'oficina o al Bread and Butter, on exposo, no em veuen el pèl!

• Una formació que tens i que consideres positiva.
Els meus estudis de traducció i interpretació; parlo 6 idiomes, els aprenc ràpidament; però no em facis resoldre una arrel quadrada, perquè no la sabria fer… Acostumo a viatjar molt i dominar diversos idiomes no té preu, realment m'ajuda molt.

• Una formació que no tens i que creus que necessites.
M'agradaria tenir més formació empresarial; jo sóc traductora i tinc una empresa que ven a 300 botigues. He hagut d'aprendre de tot: bancs, contractes, llicències… El meu soci tampoc és d'empresarials, així que, quin parell d'empresaris!

• Una professió o ofici que sempre t'ha agradat. De petita volia ser periodista, m'agradava molt llegir i m'agradaven les revistes. Però, finalment, com que aprenia tan ràpid els idiomes, vaig estudiar traducció. • Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió. A qualsevol que, en l'àmbit empresarial, hagi aconseguit seguir endavant. És complicat! Personalment, m'encanten Josep Font i la marca francesa Les Petites. Sempre que puc em faig algun regal… • Una pel·lícula que tornaries a veure. Amelie, naturellement! No em canso mai de veure-la! • Un llibre de capçalera per a la teva professió. N'hi ha molts. D'una banda, les revistes de moda; són entretingudes i et mantenen informada de les novetats, com que estic tancada a l'oficina són la meva finestra al món. D'altra banda, qualsevol biografia de grans dissenyadors, perquè m'agrada saber com eren, com ho van passar al principi, si van tenir molts problemes. I finalment, un d'empresa, qualsevol que et guiï una mica en el món empresarial de la moda.

+ Gent Potent Giselle Morales també és dissenyadora, però no de bosses, sinó de joies.

• Una ciutat o un país que destacaries en l'àmbit de la moda.
Tot i que m'agrada París, que m'encanta i sempre que puc hi vaig, Londres està més desperta; París s'ha quedat endormiscada en els seus anys daurats. I Nova York, suposo, encara que mai hi he anat, és un dels meus viatges planejats i crec que no podré tancar la boca en tot el viatge, d'admiració, és clar.

• Un consell a algú que vulgui ser dissenyador.
Que no es deixi entabanar, ni esculli la professió pel que veu a la televisió o a les revistes. La moda no només és glamour i festes; sí que n'hi ha, però sovint estàs tan cansada que no hi pots anar.

Ser dissenyador de moda és una professió com qualsevol altra, molt dura i molt injusta. Dels milers de dissenyadors i models, només uns quants són els escollits. A més, és una professió efímera, pots morir d'èxit o pots ser flor només d'un estiu… El meu consell és que, si vols seguretat, treballis per a l'estat; però, si realment t'agrada la moda i estàs preparat per escoltar crítiques, perquè els teus productes no agradin i per treballar moltes hores, endavant!, perquè és una professió preciosa.