La professora de Publicitat i Relacions Públiques

Quines diferències creus que hi ha entre la llicenciatura i el grau en Publicitat i Relacions Públiques? Des del meu punt de vista, la diferència més destacable és que amb el grau es pretén que l'alumne, des del principi de l'elecció dels seus estudis, experimenti un acostament més directe al nucli del que és l'activitat publicitària i les relacions públiques en si. En canvi, en la llicenciatura l'alumne havia d'esperar fins al segon cicle (4t i 5è) per tenir un coneixement precís del que era aquesta disciplina. En aquest sentit, l'alumne es queixava contínuament d'això. Si des d'un principi l'alumne coneix bé en què consisteix la carrera que ha triat, des de la universitat creiem que li resultarà més fàcil escollir les optatives i decidir en quins camps es vol especialitzar, ja que aquesta carrera ofereix una gamma de possibilitats força completa des del punt de vista professional. Una altra diferència substancial del grau respecte de la llicenciatura és el plantejament teoricopràctic dels estudis des d'un principi. Mentre que la realització de treballs i pràctiques estava més aviat enfocada als últims cursos i sembla que l'estudi teòric era més exclusiu dels alumnes de primer cicle, aquesta diferenciació es dilueix en el grau: la visió teoricopràctica es fa patent des del començament dels estudis.

LA PROFE Begoña Gómez és Doctora en Ciències de la Informació i Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques. Fa 4 anys que es dedica a la docència. Actualment imparteix l'assignatura de Teoria General de la Publicitat, matèria quadrimestral obligatòria, que es fa a 1r del Grau de Publicitat, Periodisme i Comunicació Audiovisual.

Descripció de la titulació de Publicitat i RP

Dificultat. Al meu parer és una carrera que requereix d'altes dosis de practicitat, però amb una base teòrica bona, ja que és important la consolidació i la diferenciació de conceptes; es parla de molts d'ells, que són pràctiques semblants, però ben diferenciades entre si. Per tant, no és una carrera en la qual cal “empollar” de forma pura i dura, per dir-ho d'alguna manera, però tampoc no s'ha de descuidar la formació teòrica, malgrat que prima l'aplicació pràctica.

Els treballs. La realització de treballs és una pràctica habitual en aquests estudis i necessària, tant els de caràcter individual com d'equip. Amb els treballs individuals s'aconsegueix que l'alumnat exerciti la capacitat per cercar, analitzar informació, sintetitzar, resumir i seleccionar allò que és important per extreure les conclusions.

El treball d'equip és, d'altra banda si és possible, més necessari perquè l'exercici de l'activitat publicitària i de les relacions públiques té lloc en equip i cal que l'alumne s'hi acostumi des del principi intercanviant informació, i vegi la importància de distribuir les funcions entre tots els membres.

Les pràctiques. Les pràctiques tenen un pes important en la carrera, no m'atreviria a dir que més que la càrrega teòrica, però sí que se situen al mateix nivell. El tipus d'exercicis i pràctiques ha d'anar variant per no cansar l'alumne, des d'anàlisi de textos, de missatges publicitaris, notícies relacionades amb la matèria impartida, anàlisi d'espots tant actuals com de dècades anteriors per estudiar l'evolució en la forma de crear i presentar els missatges, els formats, els protagonistes, etc. És important conèixer com l'alumne escriu, pensa, redacta, si “consumeix” mitjans de comunicació o si és un agent passiu… Com més informació disposem de l'alumne, molt millor per canalitzar amb èxit el seu aprenentatge.

Però no solament l'alumne rep una preparació pràctica a l'aula, sinó que la nostra Universitat també facilita als estudiants les pràctiques en empreses, on són ells mateixos els qui prenen contacte amb la realitat del sector i adquireixen una experiència valuosa que després els permetrà tenir millors expectatives

Situació del mercat laboral per als qui s'acaben de titular

Avui dia la crisi ha fet mal en tota l'àrea de professions relacionades amb la comunicació. Les inversions publicitàries s'han reduït considerablement (més en uns mitjans que en d'altres) i aquest fet òbviament repercuteix en tot l'exercici de l'activitat publicitària. Però és molt important ser positiu i encarar la situació actual amb valentia. De fet, ja tenim uns quants alumnes que han posat en marxa la seva pròpia empresa i s'han fet un espai en el mercat.

En tot cas, el propi sector publicitari està evolucionant amb nous suports i genera expectatives de desenvolupament futur i, per tant, de noves oportunitats professionals.

Consell a un futur estudiant...

Que hi posi unes dosis d'il•lusió enormes, que tregui el màxim profit de cada activitat que realitzi, tant pràctica com de coneixement teòric, que aprengui tot el que pugui. L'experiència em diu que els alumnes desaprofiten moltes oportunitats d'acostar-se a l'activitat publicitària durant el dia a dia, ja que és una carrera que ofereix un ventall enorme de possibilitats de treball: àrea de l'agència publicitària, de les relacions públiques, de la comunicació corporativa, l'organització d'esdeveniments i protocol, etc.

També és cert que el moment actual pot ser una oportunitat per continuar-se formant si no es troba feina en acabar els estudis: cursos, màsters, aprendre un altre idioma, estudiar una altra carrera…, hi ha moltes d'opcions per continuar creixent pel que fa a la preparació, i encara que això s'ha de fer de manera contínua, tot i estar treballant, el moment actual permet encara més aquestes opcions per ampliar coneixements.

La qüestió és no decaure i no pensar, sota cap circumstància, que aquesta carrera no t'ha servit per a res. Amb el pas del temps, t'adones que tot és important i com més ben preparat estiguis, més interessants seran les oportunitats de treball. Al final, l'esforç, el treball i les ganes de treballar es veuen recompensats.