La professora de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
Estudis en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
Assignatures que imparteix a la Facultad de Ciencias del Deporte de la Universidad de Extremadura:
• Psicologia de l'Activitat Física i de l'Esport. Assignatura troncal de 9 crèdits i de 1r curs.
Anys que porta exercint com a professora: 15 anys
Formació realitzada:
• Llicenciatura i doctorat en Psicologia per la Universidad de Salamanca.
• Màster en Integració de Persones amb Discapacitat per la Universidad de Salamanca
• Màster en Psicologia de l'Activitat Física i l'Esport per la UNED.
Freqüentment, els estudiants que opten per cursar aquesta titulació ho fan per raons vocacionals. A la Universidad de Extremadura, és una titulació amb molta demanda i la majoria dels nostres alumnes l'han escollit com a 1a opció. Això és molt positiu i es veu reflectit en tot el procés d'ensenyament-aprenentatge. En la meva opinió, aquesta premissa és fonamental. L'alumne que decideixi matricular-se a aquests estudis ha de tenir clar que vol dedicar-se, des del punt de vista professional, a activitats relacionades amb l'activitat física i l'esport. És recomanable tenir un cert nivell d'habilitats motrius per superar els criteris de les assignatures pràctiques, com la gimnàstica i la natació, però per desenvolupar aquests estudis no cal ser un esportista d'elit. Això sí, és fonamental gaudir d'aquest tipus d'activitats i creure en els beneficis que aporten.
Les sortides professionals d'aquesta titulació són molt variades, cosa que permet donar cabuda a persones amb interessos i habilitats diferents. No obstant això, la sortida tradicional orientada a l'ensenyament requereix unes habilitats diferents a les que es demanen a un gestor esportiu; en ambdós casos és recomanable que els futurs professionals siguin persones amb un elevat nivell en el camp de les habilitats socials, de comunicació i de lideratge, ja que la major part de les activitats tenen un marcat component interpersonal. Altres capacitats recomanables són les de gestió i organització, ja que algunes de les tasques més importants que realitzarà el llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport seran les d'organitzar, gestionar i planificar tant instal·lacions esportives com esdeveniments o sessions d'activitat física. Per últim, tant en el vessant esportiu com en l'educatiu, l'orientat a la promoció de la salut i la gestió, són molt valorats els professionals creatius i entusiastes.
Si en altres titulacions la dedicació de l'alumnat es tradueix en hores de treball personal que es poden dur a terme fora del centre, els nostres alumnes han de preparar les assignatures dins de les instal·lacions esportives del centre i, en molts casos, treballant en equip. Per exemple, ha de dedicar temps a dissenyar i assajar les coreografies, les sessions d'exercici i a perfeccionar per millorar aspectes tècnics en les assignatures esportives. Per aquesta raó, les hores de permanència dels alumnes al centre tendeixen a prolongar-se.
La major part dels estudiants estan molt implicats en les activitats acadèmiques i són alumnes a temps complet; altres estudien i al mateix temps entrenen o treballen a temps parcial. Però fer compatibles aquests estudis amb una feina a temps complet resulta molt més difícil, per les dificultats que es poden plantejar a l'hora de coordinar l'horari laboral i l'assistència a un gran nombre de classes i d'activitats pràctiques.
Una peculiaritat d'aquests estudis universitaris és que gran part de les activitats que es duen a terme tenen lloc en una pista esportiva, el gimnàs, l'aula de dansa o la piscina. Això significa que el temps que l'alumne passa a l'aula convencional, el laboratori o la biblioteca es redueix. Tot i que aquest fet suposi un al·licient per a molts alumnes, els obliga a assistir a classe, especialment a aquelles de tipus pràctic, i fa molt difícil desenvolupar aquests estudis a distància.
En general, crec que sí, en la nostra facultat es percep un cert nivell d'implicació i de satisfacció en l'alumne. En la societat de la informació en la qual estem immersos existeixen moltes facilitats per informar-se sobre els plans d'estudi de diverses universitats i titulacions. A més, les universitats solen tenir jornades de portes obertes, en les quals els alumnes dels últims anys de secundària poden rebre informació sobre l'oferta acadèmica de la universitat i visitar diferents centres. Però sí que és cert que per a alguns és decebedora la càrrega teòrica i científica de la titulació i se sorprenen del pes i la importància que s'atribueix als continguts teòrics.
Per tenir més opcions en el mercat laboral, un gran nombre d'alumnes opta per cursar estudis de postgrau. En aquest sentit, l'oferta acadèmica és àmplia i variada i el desenvolupament de les noves tecnologies està permetent la proliferació dels estudis virtuals o semipresencials, que amplien substancialment les opcions de l'alumne. Una situació que es va observant aquests darrers anys és que cada cop més llicenciats en Ciències de l'Esport escullen cursar la diplomatura en Educació Física com a 2a titulació. En els currículums d'ambdues titulacions hi ha moltes coincidències que permeten la convalidació de moltes assignatures i tenir els 2 títols permet optar tant a les oposicions de primària com a les de secundària.
A més dels estudis de postgrau, existeix la via federativa, per a aquells alumnes que vulguin especialitzar-se en una modalitat esportiva concreta. Algunes federacions permeten convalidar el títol d'entrenador a aquells alumnes que han cursat un mestratge en un esport determinat. Durant el procés de formació universitària, molts dels alumnes consideren molt útil l'aprenentatge d'idiomes. Cada cop més, els universitaris aprofiten les oportunitats de desplaçament que els ofereixen els programes de mobilitat, com Erasmus, i desenvolupen part dels seus estudis a universitats d'altres països de la Unió Europea. També poden fer cursos de formació en habilitats relacionades interpersonals de comunicació i la direcció de grups humans i, per descomptat, fer cursos específics que els permetin ampliar les seves sortides professionals. En tots els casos, és molt recomanable mantenir una actitud oberta a la formació permanent i a l'actualització dels coneixements.
Fa una dècada, les opcions laborals dels llicenciats en Ciències de l'Esport eren poc variades, però tenien més possibilitats d'accedir al funcionariat en l'àmbit de l'educació i, en general, a un lloc de treball de qualitat. Com que es tracta d'uns estudis molt atractius i molt demandats, en els últims anys s'ha multiplicat el nombre de titulats i s'han saturat els llocs de treball tradicionals, com és el cas de l'educació.
D'altra banda, s'estan creant noves opcions laborals. En l'àmbit de la salut, per exemple, Extremadura és pionera en la contractació de llicenciats en Educació Física per part del Servei Extremeny de Salut, per desenvolupar la seva activitat en poblacions específiques, dins d'un programa anomenat "El ejercicio te cuida". És una experiència molt interessant, tant per a la institució com per als usuaris i els llicenciats implicats.
També cal dir que moltes de les feines a les quals accedeixen els titulats són precàries i exigeixen un nivell de formació inferior a la llicenciatura. Són molt valorats en aquests llocs de treball, però no reben una remuneració proporcional a la formació que tenen, sinó que els retribueixen segons la titulació mínima requerida. Per exemple, per entrenar un equip de natació o impartir classes en una instal·lació esportiva, no és necessari ser llicenciat, sinó que ho pot fer algú amb una titulació inferior.
Es tracta d'una oferta formativa molt atractiva, per a aquells estudiants interessats en el món de l'activitat física i l'esport. L'orientació de la majoria de matèries és molt pràctica; d'aquesta manera, molts dels alumnes acaben els seus estudis amb un gran bagatge de recursos necessaris per enfrontar-se a la seva primera feina i, com ja hem dit, molts tenen una considerable experiència pràctica.
La principal característica d'aquesta titulació és la seva clara vocació interdisciplinària que es reflecteix, fins i tot, en el nom del títol de llicenciat en "Ciències" de l'Activitat Física i l'Esport. Els alumnes cursen matèries d'àrees de coneixement tan diferents com la història, l'estadística, la fisiologia, la infermeria, la nutrició, les ciències econòmiques, la psicologia, la sociologia i, per descomptat, la didàctica de l'educació física i l'expressió corporal. Si, d'una banda, cursar continguts procedents de diverses àrees pot afegir cert interès als estudis i incrementar la seva varietat, d'altra banda, hi ha, però, un parell de riscos destacables, com, per exemple, que el nivell de coordinació entre professors procedents de les diverses àrees no sigui l'adequat i hi hagi "llacunes" en els continguts o que se "superposin". En principi, aquest problema s'abordarà com una de les principals aportacions del procés d'adaptació dels plans d'estudi al procés de convergència europea, que ja funciona a la majoria de les universitats espanyoles.
Un altre aspecte és que cursar 1 o 2 matèries d'una àrea només ens n'ofereix una visió superficial i solament permet una ràpida visió de les possibilitats d'un àmbit científic. Per exemple, cursar una assignatura de nutrició ajuda al futur professional de l'esport a tenir unes nocions que li permetin donar consells molt genèrics als esportistes o a poblacions concretes, però no converteix l'alumne en un especialista en dietètica, no obstant això, pot creure que està format en aquest tema. Això també passa en altres àmbits professionals, la formació inicial ens permet anar-nos introduint en els diferents aspectes d'una professió i l'especialització posterior. Amb alguna excepció, per exemple, per a un llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, fer un postgrau en medicina o psicologia esportiva no l'habilita per desenvolupar l'exercici de la professió de metge esportiu o psicòleg de l'esport, ambdues regulades per les normatives dels corresponents col·legis professionals.
Que s'informi de les sortides professionals d'aquesta carrera i faci una anàlisi realista de les seves motivacions i aspiracions professionals. També li recomanaria que s'informés de l'oferta acadèmica de les diverses universitats. Existeixen diferències importants entre unes i altres, i en algunes es dóna la facilitat a l'estudiant de cursar unes assignatures més i obtenir 2 títols alhora.
Un cop hagi pres la decisió, l'animo a implicar-se de forma activa en el seu procés formatiu i participar en moltes de les activitats que es proposen al llarg de la carrera (esdeveniments esportius, activitats a la naturalesa, exhibicions de dansa o de gimnàstica, etc.). Moltes d'aquestes activitats, a més de ser vivències interessants, contribueixen a millorar les seves habilitats de gestió i de treball en equip.