El professor d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports
Vicente Negro, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports


![]() El grau en Enginyeria Civil i Territorial és de formació generalista i disposa de 3 itineraris: Construccions Civils, Hidràulica i Hidrologia i Transports i Serveis Urbans. Es procura que la formació matemàtica i física sigui elevada perquè la transició al màster Enginyer de Camins, Canals i Ports sigui correcta i eficaç. En el grau s'ha concedit una importància notable a elements fonamentals que relacionen l'enginyeria civil amb el medi ambient, la restauració ambiental, els sistemes d'informació geogràfica, l'art i l'estètica, combinant aquestes disciplines amb les clàssiques del càlcul d'estructures o les infraestructures hidràuliques, portuàries i de transports terrestres. L'urbanisme i l'ordenació territorial també s'han posat de manifest en l'elaboració del pla d'estudis de grau. En el nou grau es pretén que els diplomats sàpiguen planificar, projectar, construir ponts, preses, ports, carreteres, ferrocarrils… respectant i millorant el medi físic i vertebrant el territori al servei de la societat. El grau està orientat a la realització del màster Enginyer de Camins, Canals i Ports que, juntament amb el grau, suposa un total de 6 anys, amb 240+120 ECTS. Tant el grau com el màster tenen un Projecte de Fi de Grau i Treball de Fi de Màster que sintetitzen els estudis efectuats. ![]() Mecànica, Resistència de Materials, Sistemes de Representació, Física, Mètodes matemàtics de les Tècniques, Càlcul i Àlgebra, Equacions Diferencials. | El PROFE Vicente Negro Valdecantos és doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universidad Politécnica de Madrid (UPM). A més a més, és professor titular en Tecnologies del medi ambient i sotsdirector d'Extensió Universitària i Qualitat a l'Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos (UPM). La nova titulació de grau que s'ha posat en marxa aquest curs 2010–2011 és el grau en Enginyeria Civil i Territorial, de 4 anys, dividit en 8 semestres amb 240 crèdits i 3 itineraris: Construccions Civils, Hidrologia i Transports i Serveis Urbans. ![]() |

En les nostres assignatures es realitzen tot tipus de treballs tant a classe, com individuals a casa, en grup... A més a més, duem a terme visites tècniques i viatges de pràctiques. També és cert que en estar en els últims cursos de l'Enginyeria de Camins, Canals i Ports, el nombre de treballs és reduït. Amb el grau la importància dels treballs és superior, malgrat que com que encara ens trobem en els seus inicis, no us puc avançar gaires coses. En principi, s'han plantejat grups d'uns 100 alumnes i classes pràctiques amb un nombre inferior a 30. Això permet el treball en equip, les tècniques tutorials, el treball individual a classe i a casa, la comunicació amb el professor mitjançant tècniques del tipus correu electrònic, l'ensenyament e-learning, l'ús de la plataforma “moodle” per a apunts, exercicis i recomanacions.

Són fonamentals, però requereixen un canvi en el model legislatiu i institucional en el qual es dóna prioritat a la investigació dimensionant aquesta en excés en comparació amb la tècnica, bàsica en les assignatures tecnològiques.
Les pràctiques en empresa topen també amb el calendari del curs. Quan el curs acadèmic acabava al juny i començava a l'octubre, existia la possibilitat que molts alumnes estiguessin en obra durant 2 o 3 mesos; en consultores durant un temps similar; en enginyeria de cooperació, per citar algunes tasques que des de la direcció de l'escola i la delegació d'alumnes se centralitzaven mitjançant beques, unit a l'acció del COIE a la Universidad Politécnica de Madrid.
Amb aquest nou calendari, en començar el curs al principi de setembre i en ser el mes de juliol completament lectiu, amb convocatòries d'exàmens durant tot el mes, les possibilitats de pràctiques en el grau s'han reduït. Això, unit a l'escenari de crisi en el sector, fa difícil conèixer el nombre d'alumnes que les realitzen i la seva tipologia.

Hi ha una notable pèrdua de llocs de treball com a conseqüència de la crisi del sector. El país s'ha desenvolupat molt en els darrers 25 anys i això també repercuteix en les infraestructures. De la promoció del 2009 hi ha un 50% de persones que no han trobat la seva primera feina; la xifra per als diplomats el 2010 és molt més pessimista.
Les inversions per al cicle 2011–2012 se situen en xifres semblants a les del 2002, destacant camps com l'enginyeria marítima, on aquestes quantitats se situen pròximes a les del final de la dècada dels 90. De la mateixa manera, ministeris com el de medi rural i marí ha plantejat una retallada extraordinària per a aquests 2 exercicis.

La primera idea és plantejar-se els estudis per poder treballar en un món globalitzat i en països en via de desenvolupament o subdesenvolupats. Com més evolucionat està un país, menors són les infraestructures a realitzar i augmenten les tasques en manteniment, millora, conservació i explotació, però requereixen menys professionals. Per aquesta raó, el primer consell a un futur estudiant és que sàpiga anglès i, possiblement, també francès, per la quantitat d'infraestructura que requereixen zones francòfones com l'Àfrica Negra o el Magrib.
El segon consell és que vegi la carrera com un sistema de treball per franges. La formació et permet tenir una visió molt global de l'enginyeria i això et permet treballar en camps que van des de l'economia, fins a la indústria o la gestió. No us limiteu només a l'àmbit de construir, projectar o planificar.
El tercer dels aspectes és deslligar-se de l'economia. Els diners són secundaris a l'hora d'enfocar uns estudis, s'ha d'estudiar per vocació i no per interès.
En quart lloc i malgrat les compensacions econòmiques mitjanes, la carrera és atractiva, de vegades apassionant; en alguna disciplina també complicada o tediosa, però la professió enamora i enganxa, sense perdre mai la perspectiva humana i personal.
Finalment, els estudis són durs i requereixen d'un treball constant, diari, incloent caps de setmana i amb compensació a mig termini.