El professor del CFGS d'Il·lustració

Formació realitzada:
"Sempre he dibuixat, des que vaig ser capaç d'agafar un llapis. La meva formació artística la vaig obtenir en un curs professional d'il·lustració tradicional, a la que llavors s'anomenava Escuela Superior de Dibujo Profesional. Tot i que, vertaderament, el gruix de la meva formació, tant en tècniques com, sobretot, en software, ha estat eminentment autodidacta."

Assignatures que ha impartit: • Disseny gràfic. • Dibuix del natural. • Tècniques d'il·lustració tradicional. • Tècniques d'il·lustració digital amb diferents tipus de software • Dibuix i creació de personatges. La meva tasca docent sempre ha estat en acadèmies privades, en cursos professionals sense titulació homologada.

Doncs no més ni menys que qualsevol altre tipus d'estudis. Només que, en la meva opinió, és molt més divertit. Per exemple, jo preferia passar hores dibuixant o pintant abans que estudiar un llibre de 800 pàgines de lleis. A més, és un temps molt agraït, perquè un mateix nota que, com més hores hi dedica, millors resultats s'obtenen. El que s'ha de tenir clar des d'un bon principi és que, en aquesta professió, tot o gairebé tot depèn d'un mateix. Ningú regala res. Has de ser bo. I seràs millor com més temps hi dediquis.

Normalment, un il·lustrador treballa com a freelance, és a dir, com a professional autònom. Així, ens trobem que, a més dels coneixements propis de la nostra professió, necessitem ser els nostres propis representants. Són recomanables algunes nocions de comunicació (com fer una entrevistar, en què es fixen els entrevistadors, comunicació no verbal, presentació del book, etc.). De fet, opino que tan important és la teva feina com la manera de presentar-la i vendre-la. No es pot anar a buscar feina d'il·lustrador sense un dossier de presentació o book amb feines. Pel que fa al tema comptable, que sempre és el més avorrit, no sobren alguns coneixements bàsics en aquest sentit, tot i que també hi ha gestories que poden solucionar-nos el problema per no massa diners. I, sobretot, com deia abans, s'ha de tenir molt clar que mai es deixa d'aprendre i d'evolucionar. Es pot dir que estem en un procés de formació constant: nou software, noves tendències, nous estils, noves tècniques… Si més no, és el que he procurat fer jo sempre.

Bé, hi ha qui pensa que dibuixar és una cosa amb la qual s'hi neix, i que amb això ja no és necessari res més. No obstant això, un il·lustrador necessita molt més que dibuixar bé. A més, per norma general, la gent pensa que dibuixa bé perquè és qui millor dibuixa dels seus amics. Quan arriben a l'escola d'art o a l'acadèmia, és quan s'adonen de les seves limitacions. Dibuixar bé implica un bon traç, domini de l'anatomia, visió espacial i coneixements de perspectiva. Això sense entrar en la teoria del color, tècniques com l'aquarel·la, aiguada, acrílics, pintura a l'oli, pastel o les tècniques digitals, cada cop més demanades. És imprescindible dominar la teoria del color, la composició, la creació de sensacions amb el color i un llarg etcètera. Això sense comptar altres matèries que, si bé no són imprescindibles, són molt necessàries a escala cultural, com la història de l'art, del disseny, etc. D'altra banda, també hi ha qui pensa que l'il·lustrador es pot "fer". Bé, qualsevol pot aprendre a escriure, però no tots poden escriure El Quixot.

L'aspecte positiu és que aporta uns coneixements bàsics i imprescindibles per començar en la professió. I dic bàsics perquè, com he dit abans, aquests estudis són només el principi.

L'aspecte negatiu pot estar en el fet que l'alumne o l'alumna no es prengui seriosament el que està fent, o que hi hagi professors que pretenguin imposar estils concrets coartant la llibertat de l'alumne, o no sàpiguen transmetre els seus coneixements de forma adequada. No conec gaires casos, però n'hi ha.

No és un mercat fàcil. La vida laboral de freelance té implícita una certa dosi d'inseguretat. No sempre es tenen encàrrecs, i en altres ocasions s'acumula tanta feina que implica nits sense dormir per poder satisfer els terminis d'entrega. A això s'uneix l'existència de determinats clients que volen negar-nos alguns drets, com els drets d'autor. Afortunadament, existeixen associacions de professionals com l'Associació Professional d'Il·lustradors de Madrid (APIM) o la Federació d'Associacions d'Il·lustradors Professionals (FADIP), que fan una gran tasca, especialment informativa, ja que és imprescindible conèixer els nostres drets per poder exigir-los. Tot i que, dit així, la situació pot semblar negativa, us asseguro que no canvio aquesta professió per res del món. Hi ha alguna cosa millor que guanyar-se la vida amb un llapis o un pinzell? Per a mi, no. D'altra banda, vivim en una societat que gira entorn de la imatge. I, en conclusió, un il·lustrador no deixa de ser un creador d'imatges. Sempre que es tinguin en compte les últimes tendències i estils demanats pel mercat, es pot dir que no és tan difícil guanyar-se la vida. Això sí, la feina no ve a buscar-nos a l'estudi. S'ha d'estar atent i lluitar per aconseguir un lloc amb qualitat i serietat.

Que estigui molt segur del que vol fer. I, un cop emprès el camí, que no l'abandoni. Hi ha molta gent que es queda a l'etapa dels estudis, d'altres en la preparació del seu dossier de presentació i altres, quan comencen a moure's en el món laboral i no troben feina. Us aconsello que aguanteu aquesta primera tirada, perquè, un cop superada, estareu immersos en una de les professions més apassionants i gratificants que existeixen.