Cursos Relacionats

El professor de Belles Arts

Titulació de Belles Arts

El professor de Belles Arts
"L'art no és patrimoni d'uns pocs il•luminats, sinó que amb sensibilitat i intel•ligència es poden crear produccions artístiques d'interès..."
Juan Carlos Meana Martínez és professor del grau en Belles Arts a la Facultad de Bellas Artes de Pontevedra (Universidad de Vigo).


Quines diferències hi ha entre la llicenciatura i el grau en Belles Arts?
Potser encara és massa aviat per treure conclusions del grau, però sí que podem parlar del seu disseny.
La llicenciatura té una durada de 5 anys, si més no a la nostra facultat, amb la qual cosa es pot pensar que hi ha més temps per a l'ensenyament i la maduresa dels estudiants. Això no sempre ha estat així, perquè depèn més de les persones que del sistema. El fet que el grau tingui una durada de 4 anys facilita una sortida més ràpida al mercat laboral i, a més, si es vol continuar estudiant, existeix la possibilitat dels màsters, que complementen la formació en els àmbits acadèmic, professional i d'investigació.

D'altra banda, el reconeixement dels títols de grau en un ampli ventall de països és un avantatge tant en el moment en què s'estudia com quan ja s'està treballant. La convergència europea implica aquesta facilitat de moviment, sense que els països i les universitats perdin la seva autonomia.

També és important que hi hagi una convergència en les metodologies i el model de classe magistral, més típic dels països del sud d'Europa, i també hi ha el model que potencia un aprenentatge més actiu de l'estudiant, com el model alemany o l'anglosaxó.
Amb el grau el que es planteja és una major eficàcia entre el que s'aporta a l'estudiant, com el coneixement, i les capacitats per aplicar aquests coneixements en la pràctica professional.

EL PROFE
Juan Carlos Meana és llicenciat i doctor en Belles Arts per la Euskal Herriko Unibertsitatea (Universitat del País Basc) i exerceix com a docent des de fa 16 anys.

Imparteix l'assignatura troncal de Processos d'espai-temps, que està relacionada amb la comprensió i la pràctica de l'activitat artística des de les coordenades espaciotemporals, on cal aprendre a mirar, a analitzar el que es mira tenint consciència des d'on es mira, així com també a projectar.

Aspectes positius de l'adaptació de la llicenciatura en Belles Arts a l'EEES.
Es pretén una implicació i una participació més activa de l'estudiant, perquè es converteixi en el protagonista i el precursor de la seva formació, i això implicarà un procés d'adaptació que durarà uns anys. D'altra banda, s'ha fet un pla d'estudis més coherent, organitzat i cohesionat que el que hi havia en la llicenciatura, però, com tots els processos, trigarà el seu temps per tal que s'ajusti adequadament a les necessitats, i que els recursos, tant d'equipament com de persones, estiguin funcionant perfectament.

Específicament en Belles Arts, com que es treballa molt amb un sistema de feines, la metodologia que es pretén adaptar s'adequa força, ja que es dóna més protagonisme a la tutorització i el seguiment de les feines que es duen a terme.

L'obertura de la universitat cap a l'empresa o, en el nostre cas, cap a les institucions, és important, perquè permetrà una transferència de coneixements i experiències en la gestió i en la producció artística. Els estudiants podran realitzar col•laboracions i treballs amb institucions, de manera que es puguin valorar adequadament i no com a fets particulars aïllats.


Descripció del grau en Belles Arts

Dificultat. Hem de començar a canviar la idea de l'estudi com el simple exercici de memorització per passar a entendre'l com l'assaig de situacions que s'han de resoldre, estar lògicament entrenats i ser creatius per buscar solucions noves a problemes nous.

És una carrera amb un alt grau d'experimentació, cosa que no significa que no s'hagi d'estudiar. No es tracta d'un treball de memorització de dades, sinó d'experimentació i d'adequació a diferents situacions dels coneixements i destreses adquirits. Es plantegen uns projectes per tal que els estudiants responguin amb creativitat i eficàcia. També existeix una formació teòrica que cal que sàpiguen identificar i contextualitzar en els diferents projectes.

Càrrega de treball. Hi ha treballs individuals i en equip, tot i que, en aquest sentit, l'alumnat és més poc inclinat a entrar en aquesta dinàmica de treball. Els treballs van encaminats a adquirir i desenvolupar una sèrie de destreses en l'anàlisi i la construcció d'imatges, objectes i situacions amb un caràcter artístic. A mesura que van avançant els nivells del curs, es va deixant més espai per tal que l'estudiant tingui la possibilitat de proposar i realitzar els seus projectes, i arribar així a un treball de final de grau on ha de proposar, sota el seguiment i la docència dels tutors, aquell projecte que permeti avaluar les competències adquirides en tota la seva formació.

Les pràctiques. Com que es tracta d'una carrera experimental on totes les assignatures tenen un caràcter teoricopràctic, és difícil fer la distinció, perquè en totes hi ha un tipus d'exercici d'experimentació pràctic. En aquest sentit, totes les assignatures són pràctiques perquè, fins i tot en aquelles assignatures més teòriques corresponents a les fonts auxiliars, com poden ser Història de l'art o Antropologia de l'art, es duen a terme pràctiques que inclouen sortides per visitar i estudiar el funcionament i l'organigrama de centres d'exposició d'art contemporani o fundacions.

Les activitats són molt diverses i estan enfocades a una comprensió sensible, a una anàlisi de com es codifica en el món de l'art allò que es transmet, i al coneixement i la comprensió dels contextos on es posen en circulació les obres d'art contemporani.


Consell a un futur estudiant...

Que mantingui la curiositat per qualsevol fenomen de la nostra cultura més contemporània i que pensi que pot intervenir en l'espai artístic si té una proposta ferma. L'art no és patrimoni d'uns pocs il•luminats, sinó que amb sensibilitat i intel•ligència es poden crear produccions artístiques d'interès que es poden posar en circulació en el context en el qual s'habita.