El professor d'Aeronàutica

En l'actual curs acadèmic 2009-2010 no hi ha cap universitat que ofereixi el grau en Enginyeria Aeronàutica, però el vinent curs serà una realitat. Quines transformacions creus que cal destacar d'aquesta adaptació? Com se cita en el Resum Executiu del Llibre Blanc Títol de Grau en Enginyeria Aeronàutica, serà necessària una adaptació d'estudiants i professors, de matèries docents, de forma de treball, de formes d'avaluació, de formes de relació, d'espais docents, de laboratoris dedicats, de pràctiques en empresa ben articulades a les noves formes d'aprenentatge: Aprenentatge autònom, etc. Metodologies actives Treball en equip Problemes i/o projectes (multidisciplinaris, reals i complexos) com a base i fil conductor de la formació El professor orientador Avaluació contínua, autoavaluació etc. Evidentment, l'adaptació a aquestes noves formes dependrà molt del nombre d'alumnes i de professors i, per tant, de la Universitat on s'imparteixi la titulació.

EL PROFE Gregorio López Juste és Doctor Enginyer Aeronàutic per la Universidad Politécnica de Madrid i porta 30 anys dedicant-se a la docència. Actualment imparteix a la Universitat Politècnica de València les assignatures següents: Sistemes de propulsió Aerospacial i Tecnologia Aeroespacial, que són troncals de 2n curs, Motors a reacció i Turbines de Gas, també troncal però de 4t Projecte Final de Carrera, matèria obligatòria de 5è

Descripció de l'Enginyeria Aeronàutica

Dificultat. L'enginyeria aeronàutica cobreix tot el sector aeroespacial, tant des de la faceta de la producció dels vehicles aeroespacials (disseny, desenvolupament, operació i manteniment), com des de la faceta de la logística associada a la seva utilització i a l'operació d'aquests vehicles (servituds aeroportuàries i de circulació i navegació aèries).

Cal tenir en compte que la indústria aeroespacial és una tecnologia punta que sempre ha estat un extraordinari bressol de la innovació tecnològica, amb característiques molt especials pel producte que desenvolupa. Per tant, requereix una bona formació prèvia als estudis i un treball continuat durant els mateixos, tant d'estudi, entès com a comprensió, com de treballs realitzats. No solament es basa a adquirir coneixements, sinó també a entendre'ls i a saber-los aplicar.

Quant al grau de dificultat, evidentment depèn de la formació prèvia de l'alumne. En un context col•loquial, l'enginyeria aeronàutica sempre ha estat considerada com una titulació amb un grau elevat de dificultat, però un alumne amb una bona formació prèvia als estudis universitaris, pot abordar els estudis d'Enginyeria Aeronàutica adequadament en els cursos indicats per a la titulació amb un esforç racional.

Els treballs. En ser uns estudis en què la comprensió i l'aplicació dels coneixements adquirits és una part important dels mateixos, les pràctiques, tant de laboratori com d'aula, els projectes, els avantprojectes, els treballs, etc., constitueixen una part fonamental de la formació de l'alumne.

Les pràctiques. La distribució dependrà de les disponibilitats de cada Universitat en mitjans materials i humans i estan fixades en les fitxes docents dels nous plans d'estudis per a la titulació de grau de cada Universitat.

Situació del mercat laboral per als acabats de titular

Fins a l'actualitat, els diplomats de la titulació d'Enginyeria Aeronàutica han tingut una inserció laboral ràpida i, de forma majoritària, en el sector industrial al qual correspon la titulació, com es pot veure en el Llibre Blanc, Títol de Grau en Enginyeria Aeronàutica d'ANECA.

Pel que fa a la previsible demanda de graduats, el creixement del sector aeroespacial a escala mundial, i en particular a escala nacional, ha estat espectacular i s'espera que continuï mantenint una línia ascendent en els propers 25 anys. N'hi ha prou d'observar el nivell de facturació del sector.

Consell a un futur estudiant...