El professional de Medicina
Estudis de Medicina
Nom i cognoms: Manuel Antonio Ruiz Quintero
Lloc de naixement: Villena (Alicante)
Edat:50 anys
Formació realitzada:
• Alumne intern per oposició a la Càtedra de Traumatologia de la Universitat de València.
• Llicenciatura de Medicina i Cirurgia de la Universitat de València (promoció 1974-1980).
• Diplomatura com a Metge d'Empresa de la Escuela Nacional de Medicina del Trabajo (Madrid, 1982).
• Suficiència investigadora i cursos de doctorat de la Universitat Miguel Hernández (Elx, Alacant).
Perquè és la professió més meravellosa del món. Al món hi ha professions útils i d'altres que no ho són tant i, sincerament, crec que la meva és la més bonica d'estudiar, però no tant d'exercir, perquè et fa patir i és ingrata però, qui res espera, res troba a faltar.
M'agrada la medicina de família perquè és l'única que de veritat controla el pacient com una unitat; és a dir, és la porta d'entrada del pacient a l'àmbit sanitari i permet solucionar més del 90% dels problemes de les persones; però sempre que estigui dotada correctament, perquè el problema és que les administracions encara no han apostat per l'atenció primària amb interès suficient, però confio que en un futur se solucioni.
Des que vaig acabar la carrera he mantingut una activitat constant; ja porto exercint de metge 26 anys, a la meva localitat.
En tots els professionals mèdics hi ha tres facetes: l'assistencial, l'educativa i la investigadora. Durant molt anys l'assistencial va ocupar la major part del meu temps, i en els últims anys, la vaig compaginar amb l'ensenyament; ara m'interessa molt la investigació, la resposta a preguntes de tots els dies, per això estic immers en la tesi doctoral.
Aquesta pregunta té diverses visions; la veig amb preocupació, perquè ens falten metges, els professionals estan suportant una càrrega excessiva, la relació metge-pacient està sotmesa a un estrès que no hauria d'existir i molts dels nostres metges han emigrat a sistemes sanitaris on estan més ben considerats. Crec que les administracions han de començar a tenir cura dels professionals perquè els temps de borsa històrica de metges a l'atur han acabat i la tendència s'ha invertit. Les universitats veuen la necessitat d'augmentar les places de la selectivitat; una gran quantitat de companys i companyes estrangers obtenen places MIR, davant la manca de nous metges espanyols. Des del punt de vista evolutiu, a més, això és cada cop més interessant, perquè, en la capacitat resolutiva, la genètica i la tecnologia revolucionaran la Medicina.
Són múltiples i creixents. Gràcies als nous avenços de la tecnologia i la ciència, aquesta professió es renova constantment amb les noves tecnologies.
En la meva primera classe, un vell professor d'anatomia ens va rebre cridant: "Benvinguts a la més meravellosa, atraient, emocionant i interessant de les ciències de l'home!" Encara penso que és veritat, però t'has de deixar la pell, perquè la Medicina és un nuvi gelós o una núvia gelosa, no et voldrà compartir amb ningú.
En què consisteix la teva feina?
Les funcions d'un metge d'atenció primària, que és la denominació amb què m'agrada presentar-me, són múltiples; abracen des de l'atenció a l'individu en tots els aspectes i a la seva família, amb la finalitat d'aconseguir el seu benestar tant en els aspectes físic, psíquic i social, procurant, no sol l'atenció a la malaltia (o, millor, al malalt), sinó la recuperació i integració a la seva activitat prèvia, sense oblidar tots els factors de la medicina preventiva, ja que l'única medicina que s'encarrega de la prevenció és l'atenció primària. A més, s'han de dur a terme les tasques administratives pròpies del càrrec de coordinador mèdic que exerceixo actualment, que comporta realitzar funcions assistencials, de formació dins el centre, assistència a l'atenció continuada, com urgències i activitats preventives i educatives a la comunitat, entre altres.
Quin creus que ha de ser el perfil d'un metge?
El metge, especialment el d'atenció primària, és un referent per al pacient, és "el seu metge", l'acompanya al llarg de quasi tots els moments vitals de la seva existència, ja que no és una atenció puntual sinó longitudinal, que es desenvolupa en el transcurs de la vida dels pacients. És un metge que coneix les famílies i les seves realitats i preocupacions, que ha de ser molt humà i exercir diàriament l'empatia, i saber-se posar al costat del pacient, per comprendre millor els seus temors i preocupacions. Ha de tenir, per tant, una altíssima preparació que, a més, ha de ser continuada al llarg de tota la seva vida professional. És un estudiant perpetu i un període de cinc anys és suficient perquè tots els nostres coneixements hagin de ser revisats, aquesta és la velocitat d'avanç de la nostra feina. A més, ha de saber escollir les fonts d'informació, perquè el volum és considerable. Aquesta és una de les professions en les quals el teu ofici, el teu art, com el consideraven els antics grecs, arriba a treure't la teva pròpia identitat, perquè per a la comunitat no ets Juan Martínez, ets "el metge".
Nivell de formació requerit.
Durant sis anys s'han de cursar estudis de pregrau i, posteriorment, després de superar una prova d'accés a l'especialitat via MIR, el postgrau, que són uns estudis de diferent durada, segons l'especialitat. Les especialitats que requereixen formació quirúrgica són de cinc anys i la meva, en aquest moment en què s'ha reformat el temari, és de quatre anys. Això ens dóna la idea de com és de profunda la nostra professió.
Eines o materials que utilitzes a la teva feina.
De tots és conegut que generalment utilitzem utensilis que podem qualificar de senzills: fonendoscopi, otoscopi, laringoscopi, electrocardiògraf, espiròmetre, Doppler, material quirúrgic, oftalmoscopi, retinògraf…, però no vull deixar de dir dues eines que el doctor Marañón considerava fonamentals: la cadira i la paraula, a vegades d'un efecte curatiu més gran que el de molts fàrmacs.
Condicions de treball
Entorn laboralTreballem en l'ambient d'un centre de salut semiurbà, en el meu cas petit, amb una gran interrelació personal amb els companys i companyes.
Horari
De 8 a 15 hores, 37,5 hores la setmana. A això, cal afegir les guàrdies (realitzo unes 4 o 5 guàrdies al mes), de 17 hores, els dies laborables, en horari de 15 a 8 hores del matí, o de 24 hores els dies festius.
Salari
Sense guàrdies, uns 35.000 € l'any.