Nina

Quina pregunta més difícil! No en tinc ni idea…, només sé que si hagués de tornar a viure no canviaria res del que he fet.

Quan de petita em preguntaven què volia ser de gran, sempre contestava: "Ja sé que és molt difícil, però sóc cantant! Tot i que sé que no ho seré perquè és molt difícil". M'excusava per si em consideraven extremadament somniadora, volia deixar clar que, almenys, n'era conscient. El més divertit és que no deia "vull ser cantant", sinó "sóc cantant". Des de molt petita sabia que m'apassionava cantar, que m'agradava la música i, ara, sé que vaig néixer amb un do per expressar i comunicar sentiments amb la veu.

Sí, estic estudiant dues carreres: la diplomatura de Logopèdia i la llicenciatura de Filologia Catalana. Tota una aventura! Tot va començar fa quatre anys, quan vaig decidir fer l'accés a la universitat per a més grans de 25 anys. El meu somni era estudiar. Vaig deixar els estudis de molt jove, als 14 anys, i em vaig posar a treballar. Venia sabates en una sabateria del poble i així contribuïa a l'economia familiar. Els meus pares volien que continués els meus estudis, però em van respectar i sempre van donar suport a totes les meves decisions. Eren uns altres temps. Jo guanyava 14.000 pessetes i la meitat dels diners els donava a casa. Els joves no teníem cap paga, com ara, ajudàvem com podíem als pares. Vaig decidir estudiar filologia catalana perquè tenia un profund desig de conèixer a fons la meva llengua, el català. Jo sóc de la generació que va estudiar en castellà, perquè en aquells temps el català estava prohibit, així que el vaig aprendre a escriure amb molt esforç i constància. Però en volia més! Ara, dos anys després d'haver començat a estudiar filologia, he decidit reorientar els meus estudis cap a la logopèdia, perquè crec que el meu futur professional s'orienta en aquesta direcció. Això no vol dir que vulgui deixar els escenaris i els platós de televisió, sinó que cada vegada m'interessa més estudiar i treballar amb la veu des d'una perspectiva tècnica i fisiològica.

Em faig una idea del que creieu que m'he convertit, però la televisió, l'audiència, sovint en fa un retrat equivocat. Si feu referència a la popularitat, no ha estat ni és la finalitat de la meva vida. La fama és un accident i s'ha d'aprendre a viure-hi. El veritable èxit és fer just en aquest moment el que realment vols fer.

Depèn del que estigui fent, però faig moltes coses cada dia! Si estic fent una funció diària, em cuido molt, dormo vuit o nou hores, vaig al gimnàs i, en les meves hores lliures, estudio. Quan no tinc funció, faig classes de Pilates en una escola d'actors i cantants. Ara, també estic immersa en la creació del meu propi projecte, un Centre d'Entrenament per a Professionals de les Arts Escèniques.

• Una formació que tens i que consideres positiva.
La formació del mètode Pilates m'ha obert un camí professional que mai no hauria imaginat. M'ha ajudat a superar reptes artístics amb grans resultats i menys resistències i m'ha introduït en l'àmbit de l'entrenament corporal i vocal d'actors, cantants, ballarins i totes aquelles persones que treballen amb la veu com a eina de comunicació.

• Una formació que no tens i que creus que necessites.
La formació que estic adquirint en la llicenciatura de Filologia Catalana que no només em proporciona coneixements sobre la meva llengua i la meva cultura, sinó que també m'ajuda a obrir la ment, a aprendre a estudiar i a connectar tot tipus d'informació i de coneixements.

• Una professió o un ofici que sempre t'ha agradat.
La que probablement acabaré exercint la resta de la meva vida: entrenadora i terapeuta del cos i la veu.

• Una etapa de la teva vida de la qual tens un bon record.
Quan cantava en orquestres de ball. Va ser una etapa molt dura, però fou una gran escola.

• L'assignatura que més t'agradava i la que detestaves quan estudiaves.
Les que més m'agradaven eren educació física i geografia. No en detestava cap en particular.

• Un esport que practiques o que t'agradaria practicar.
Durant dos anys vaig practicar el muntanyisme, però ho vaig deixar i realment, ho trobo a faltar. Pujar a una muntanya, estar a molts metres d'altura, és una sensació molt gratificant.

• Una pel·lícula que t'agradaria tornar a veure.
La que he vist mil vegades i veuria mil vegades més: Yentl, de Barbra Streisand.

• Un llibre de capçalera per a la teva professió. The performer's voice de Meribeth Bunch. • Estil de música que t'agrada Qualsevol música que tingui qualitat i que estigui feta des de la sinceritat. • Una cançó que detestes. Cap en particular, fins i tot les cançons més lletges que he hagut de cantar m'han fet créixer com a intèrpret.

• Una ciutat o un país que destacaries en l'àmbit cultural.
Londres, sense cap mena de dubte.

• Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Admiro molts actors companys de treball, dels quals he après molt.

• Enumera els components de l'equip de professionals que t'envolta.
Ara mateix estic interpretant la comèdia musical Mamma mia, amb un equip molt nombrós. Si hagués de parlar d'alguns dels meus companys i companyes, destacaria la professionalitat i el compromís d'algunes actrius joves.

• Quin d'aquests companys i companyes és fonamental en el teu dia a dia?
M'agradaria destacar la feina de la jove actriu Mariona Castillo, que interpreta el paper de Sophie a Mamma mia (la meva filla, en la ficció). Portem dos anys i mig compartint escenes i escenaris i crec que hem crescut i ens hem enriquit amb els nostres personatges. L'admiro profundament. Tant de bo jo hagués tingut les coses tan clares com ella als seus 23 anys. És una gran actriu, una gran cantant, té molt talent i molt ben canalitzat, de manera que presagio que tindrà un futur molt prometedor i molt èxit en tot allò que emprengui.