Mercè Crosas

Mercè Crosas treballa a Harvard

Mercè Crosas
"De la meva feina destacaria l'oportunitat d'aprendre constantment coses noves, de col•laborar amb gent interessant i de tenir un enfocament molt obert..."
Mercè Crosas es va llicenciar en Físiques per la Universitat de Barcelona i després va marxar als Estats Units on es va doctorar en Astrofísiques per la Rice University de Houston (Texas) i també va fer el postdoctorat en Radioastronomia a la Harvard University, Cambridge, (Massachusetts). Actualment, fa 5 anys que treballa com a directora de Software Product Development (Desenvolupament de productes de programari) a l'Institut de Ciències Socials Quantitatives de la Universitat de Harvard.

Quines tasques desenvolupes el grup de dirigeixes?
El meu grup s'encarrega de dissenyar i construir programari per facilitar la recerca i la vida acadèmica a Harvard, amb un enfocament al programari per a les ciències socials. La nostra definició de ciències socials és molt àmplia, inclou tot el que té a veure amb el comportament humà, des d'història fins a medicina i sanitat, economia, etc. De totes maneres, les eines i els sistemes que creem en molts casos també es poden aplicar a les ciències naturals. La meva feina normalment consisteix en interpretar el que els professors o investigadors necessiten i, a continuació, convertir-ho en programari que pugui ajudar i, si és possible, automatitzar el procés de recerca. Això ho fem amb un grup d'uns 15 programadors, dissenyadors, estadistes i catalogadors. La meva feina demana estar al corrent de les noves tecnologies dins del món de la informàtica, entendre què és el que necessita la Universitat per millorar la recerca, i pensar en l'arquitectura i el disseny més eficient per desenvolupar un programari que resolgui aquesta necessitat.

En què estàs treballant a l'Institut de Ciències Socials Quantitatives?
Actualment estem treballant en 2 projectes que oferim a tota la Universitat de Harvard, i fins i tot a d'altres: Dataverse Network i Scholars Web Sites. El primer és un sistema per publicar dades de recerca. Permet a investigadors, no solament de Harvard, sinó d'arreu del món, dipositar les dades que han recollit i utilitzat pel seus treballs de recerca, i poder-les citar (amb un identificador únic i persistent a la web) quan publiquen els resultats. Això ajuda a accedir fàcilment a les dades per poder replicar el treball en un futur i, a la vegada, augmentar les referències al treball original. A més a més, preservem, cataloguem i arxivem les dades dipositades, tot evitant que es perdin i fent més fàcil que d'altres les trobin. El segon projecte, Scholars Web Sites, és un sistema que facilita construir llocs web enfocats a professors i a grups de recerca. Oferim un gran conjunt d'eines dinàmiques que ajuden a col•laborar, anunciar classes, distribuir fàcilment publicacions i compartir idees sobre els treballs de recerca. També desenvolupem programes estadístics que ajuden a analitzar dades de recerca, tant per a una enquesta, com per a un estudi biomèdic. Oferim un clúster de servidors per poder conduir anàlisis que requereixen molta memòria.

Pel que fa a la investigació, els professors que treballen a l'Institut fan servir models matemàtics per preveure comportaments polítics i econòmics, i processen informació de la web (tweets, blogs, etc.) i d'altres fonts per analitzar l'opinió en diferents temes actuals. És un enfocament matemàtic i quantitatiu a les ciències socials, que fa servir anàlisis automatitzats.

Com has arribat a fer el que ara fas?
Vaig començar la meva trajectòria pensant que aniria per un camí força diferent, amb altres ambicions. Quan vaig anar a Estats Units a fer el doctorat, la meva il•lusió era ser astronauta. Amb perspectiva, aquesta idea sembla innocent ara, però no impossible; d'aquí pocs dies la meva antiga companya d'oficina anirà a passar 6 mesos a l'Estació Espacial Internacional. Podria haver seguit aquesta mateix trajectòria, però quan ho vaig considerar seriosament, no em va semblar tan bona idea. M'interessava més la teoria, les simulacions i seguir aprenent sobre l'univers i el nostre món.

L'últim any del meu doctorat el vaig passar a Harvard i m'hi vaig quedar per fer un postdoctorat, treballant en simulacions d'ordinador per interpretar les dades que obteníem d'observacions astronòmiques. Això em va ajudar a familiaritzar-me amb la programació, l'anàlisi i el processament de dades de recerca. Més endavant vaig decidir dedicar-me més seriosament a la programació i em vaig aventurar en una companyia de programari per a l'educació (era el moment del boom d'Internet i aquesta opció era força lucrativa). Tot seguit, em vaig passar uns anys treballant en un parell més de companyies, en aquest cas biotecnològiques, amb un grup de programadors i bioinformàtics. I finalment, després de veure companyies començant i plegant al cap de poc, vaig decidir tornar a Harvard, aquesta vegada amb un grup de programadors dins de les ciències socials. Puc dir que he passat per una bona part de les ciències i he viscut la investigació i la programació aplicada a molts camps acadèmics.

 



Què destacaries de la teva professió.
L'oportunitat d'aprendre constantment coses noves, de col•laborar amb gent interessant i de tenir un enfocament molt obert i col•laboratiu amb tot el que fem (els nostres sistemes i eines són open source, tothom hi pot accedir, contribuir i són gratuïts).

Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Gary King, el director de l'Institut, per la seva visió i interès en tot el que es pot aprendre. Té el títol d'Univerity Professor, que només posseeixen 22 professors de Harvard.

Una pel•lícula que tornaries a veure.
Per exemple, Whatever works, l'última del Woody Allen.

Una anècdota del teu dia a dia.
Cada dia quan vaig a la feina passo per un parell d'edificis dissenyats per l'arquitecte Josep Lluís Sert i López, i la meva oficina dóna a la Graduate School of Design de Harvard, d'on en va ser degà durant molts anys. La seva influència encara la gaudim cada dia, ja que hi ha més concentració dels seus edificis a Harvard que a qualsevol altre lloc del món.

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
Llibres de programació (Java, PHP, SQL, javascript, etc.) i d'arquitectura de programari. De totes maneres, la tecnologia canvia tan ràpidament, que la majoria d'informació del moment prové de blocs i conferències. Super Crunchers, d'Ian Ayres, descriu de forma general el tipus de recerca que es fa a l'Institut.

I per últim... Sort o esforç?
Crec que com tot a la vida, ha estat una combinació de totes dues coses. El que no nego és que vaig passar moltes hores estudiant i fent un gran esforç durant el doctorat i, en bona part, m'ha servit per la resta de coses de la meva vida. No sempre he pensat que la meva trajectòria era necessàriament afortunada, canviant d'una companyia a l'altra, però ara, amb més perspectiva, veig que la meva experiència m'ha enriquit molt.

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria tant acadèmica com professional?
No, no ho crec. La veritat és que, tot i que de vegades trobo a faltar l'astrofísica, el fet d'haver treballat en una gran varietat de camps de recerca, tant en el món empresarial com en l'acadèmic, m'ha donat un coneixement molt més global del que sabem, amb més visió per resoldre problemes multidisciplinaris. M'ha donat l'oportunitat de valorar diferents tipus d'estudis, relacionar-me amb diferents tipus d'investigadors i tenir, en general, una vida més plena. A més a més, treballar a Harvard em permet estar al corrent d'altres coses que m'hauria agradat estudiar, aprofitar les xerrades i participar d'un món acadèmic molt dinàmic.

Un consell a un jove que somia treballar en el món de la recerca
Independent del camp de recerca, cada vegada rebem o recollim més informació, tant perquè els instruments són més potents o per l'augment de mitjans de comunicació. En conseqüència, per fer recerca cada vegada és més crític saber processar grans quantitats de dades, saber-les interpretar i analitzar. Això requereix un nivell d'estadística i de programació fonamentals. Adquirir aquesta base, a més a més de seguir un mètode científic i saber qüestionar els resultats, crec que és molt important per als futurs investigadors. En alguns camps d'investigació, això ja és evident ara. Per exemple, en neurologia es fan imatges magnètiques per estudiar el cervell que resulten en informació d'1 PetaByte (o un milió de GigaBytes, equivalent a tota la informació acumulada a Facebook) per cada mil•límetre cúbic de neurones.

De fet, el coneixement estadístic, la manipulació de dades i l'aplicació del procés científic són eines que serveixen per aprendre a qüestionar la informació creixent i canviant que es rep cada dia, no solament en el món de la recerca, sinó en qualsevol tema actual.