Marina Andrés Brull
Una assistent de recerca a Gal·les
"Treballar a Gal·les ha estat cosa de l'atzar, però els estudis i la formació per arribar fins aquí són, sens dubte, fruit del meu esforç." 
Marina Andrés té 32 anys i és de l'Ampolla (Tarragona). És enginyera tècnica agrícola, especialitzada en indústries agroalimentàries (Universitat Rovira i Virgili) i enginyera agrònoma, especialitzada en biotecnologia (Universitat de Lleida). A més, ha estudiat un any a la Università di Bologna, a Itàlia, gràcies a una beca Erasmus. També ha fet un màster de recerca en el camp dels polisacàrids a la University of Wales.
A què et dediques actualment?
Sóc assistent de recerca al Phillips Hydrocolloids Research Centre, a la universitat de Glyndwr (Regne Unit). Aquest centre està especialitzat en la recerca d'hidrocol·loides, uns materials d'origen vegetal i animal extensament utilitzats com a additius naturals en aliments o en aplicacions biomèdiques. S'usen en el món de l'agroindústria com a substituts del greix; en la formulació de productes alimentaris amb baix contingut de greix, i per imitar la textura que atorga el greix, però sense la seva aportació calòrica. El dia a dia de la meva feina consisteix a caracteritzar aquests productes, investigar les interaccions entre ells i cercar noves aplicacions industrials. Explica'ns com vas aconseguir treballar en la mateixa empresa on feies les pràctiques
Després de 4 mesos de pràctiques amb la beca Leonardo, el director del centre em va proposar fer un màster de recerca becat per una empresa japonesa. La veritat és que l'experiència durant aquell temps se m'havia fet curta, i vaig acceptar la beca per cursar el màster. Al cap d'un any, quan vaig acabar la fase experimental del meu estudi, el director em va tornar a fer una proposta, però aquest cop per treballar com a assistent de recerca. I aquí em teniu. | La beca Leonardo da Vinci era de 4 mesos, i tu ja fa 6 anys que ets a Gal·les. Què destacaries d'aquesta experiència?
Com ja he dit abans, com que els 4 mesos de la beca no van ser suficients per agafar prou fluïdesa en anglès ni per conèixer la cultura tal com jo volia, vaig decidir allargar l'experiència. El que destacaria de la meva estada al Regne Unit és la riquesa multicultural del país. Amb 6 anys no he après tan sols llengua i cultura angleses, sinó que també he vist les cultures índia, xinesa, sudanesa, argentina, xilena… Fer petar la xerrada a l'hora de fer el cafè amb els companys de feina o els estudiants de doctorat és molt enriquidor. De vegades he pogut escoltar l'altra part de la història, la que no expliquen els telenotícies europeus, sobre alguns conflictes internacionals com la guerra civil de Sri Lanka, la separació del Sudan i el Sudan del Sud i la lluita desencadenada pel petroli de la zona, l'ajuda internacional a Kenya… Com dirien els britànics: you name it! Quins passos vas seguir per obtenir una beca Leonardo da Vinci?
Em vaig registrar per a la beca Leonardo en una oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya i van contactar amb mi al cap d'11 mesos per saber si encara hi estava interessada. Com que hi havia més demanda de places que no pas oferta, la institució d'acollida a Gal·les (ECTARC) va dur a terme un procés de selecció (entrevista en anglès), i d'allà vam sortir deu candidats per a la beca. |
|
|
Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió i per què.
El professor Glyn O. Phillips, perquè ha estat un pioner en el camp dels hidrocol·loides i perquè, amb més de vuitanta anys, encara és un apassionat de la matèria i viatja per tot el món per anar als congressos i estar al dia de tot el que passa en aquest camp. Té centenars de publicacions i premis. A més, s'estima molt Gal·les i és un defensor a ultrança de la cultura i llengua gal·leses, amenaçades per la supremacia de l'anglès. Una pel·lícula.
Els 11 curts que formen la pel·lícula 11'09''01 September 11. Una anècdota de la teva feina.
Que aprenc geopolítica mundial a l'hora de fer el cafè! Un llibre de capçalera de la teva professió.
Handbook of Hydrocolloids, editat pels professors Glyn O. Phillips i Peter Williams. Un consell a un jove que somiï a treballar o a estudiar a l'estranger.
Mira de no envoltar-te només de gent de casa; els espanyols solem agrupar-nos quan sortim a l'estranger, així s'exclou la diversió d'estar en un altre país: conèixer altres llengües i cultures! |
|
| Què canviaries de la teva trajectòria acadèmica o laboral?
Les carreres universitàries al Regne Unit són molt més curtes i especialitzades que a Espanya o a Itàlia; crec que la formació acadèmica a Espanya s'allarga massa anys. Tot i que no canviaria les experiències que he tingut al sud d'Europa, m'adono que si hagués fet la carrera al Regne Unit, hauria tingut l'oportunitat d'accedir al món laboral molt abans. Què ha influït més en el teu èxit professional, la sort o l'esforç?
El fet que estigui treballant en aquest lloc ha estat cosa de l'atzar, però els estudis i la formació per arribar fins aquí i poder-m'hi quedar han estat, sens dubte, fruit del meu esforç (i el dels meus pares!) i de la constància durant molts anys.
|
