Mar Capeáns

Física i investigadora del CERN

"El CERN és un laboratori a l'avantguarda de la física i la tecnologia. Els projectes que realitzem són nous, pioners, i, per tant, exigeixen mètodes de treball i solucions noves que ens enfronten a reptes contínuament."

Mar Capeáns Garrido va néixer a Santiago de Compostel•la fa 41 anys. És física, investigadora del CERN (European Laboratory for Particle Physics) amb 16 anys d'experiència i és una dels 1.500 científics que treballen en l'experiment de l'accelerador de partícules, l'objectiu del qual és entendre el perquè del Big Bang.

Què és el CERN?
El CERN és el Laboratori Europeu de Física de Partícules, situat a Ginebra, Suïssa. L'objectiu prioritari del CERN és l'estudi dels constituents bàsics de la matèria i de les forces a través de les quals interaccionen, mitjançant la realització d'experiments en acceleradors de partícules. Realitzem el que s'anomena investigació bàsica, amb l'objectiu final d'entendre l'origen de l'Univers.

Quins passos has hagut de seguir per arribar fins al CERN?
Sóc doctora en Física i treballo al CERN des del 1992. El 1991 em vaig llicenciar en Física a la Universidad de Santiago de Compostela i uns mesos després vaig arribar al CERN gràcies a un programa per a estudiants del CERN anomenat Technical Student Programme. Aquest programa encara existeix i s'encarrega de formar joves físics i enginyers en un ambient multidisciplinari i multicultural en l'avantguarda de la tecnologia i la física. Quan vaig arribar al CERN, vaig començar a treballar en el desenvolupament de detectors de partícules en el grup de Georges Charpak, que va rebre el premi Nobel de Física aquell mateix any. En paral•lel, vaig fer la tesi doctoral i la vaig defensar el 1995 a la Universidad de Santiago de Compostela. A partir d'aquell moment, vaig encadenar una sèrie de contractes com a investigadora del CERN. El 1998, buscant la novetat, vaig marxar a DESY (Hamburg, Alemanya) per participar en un experiment que, a escala menor, s'assemblava tecnològicament als experiments que es fan actualment al CERN. L'any 2000 vaig tornar al CERN per formar part de la plantilla d'investigadors i em vaig unir a l'experiment ATLAS, el més gran dels quatre grans detectors que enregistraran les col•lisions del gran col•lisionador d'hadrons Large Hadron Collider (LHC). Com a investigadora del CERN he participat en diverses fases del projecte LHC, per la qual cosa la meva feina ha anat canviant amb el temps. He estat involucrada en tasques d'I+D per definir i construir els detectors de partícules més adequats a les condicions de l'LHC, he participat en la fase de tests i instal•lació dels detectors en la caverna experimental, i molta feina de planificació i coordinació, ja que els experiments del CERN es realitzen en col•laboració amb grups de científics d'arreu del món, que contribueixen en diferents aspectes dels experiments.

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria acadèmica o laboral?
La meva trajectòria professional està lligada a grans laboratoris de física internacionals dedicats a la ciència bàsica, per tant, sempre he estat involucrada en projectes de tecnologia puntera, però sense prestar gaire atenció a l'aplicació immediata dels desenvolupaments tècnics per a altres finalitats que les pròpies de la física de partícules. Tenia aquesta assignatura pendent, així com la d'entendre el món dels negocis, perquè sempre m'han interessat les empreses de tecnologia. L'any 2006 vaig realitzar un Master in Business Administration (MBA) en gestió de projectes tecnològics i m'he anat apropant a aquest món des d'un punt de vista més complet que el purament tècnic. Crec que aquesta faceta és molt útil, fins i tot en el dia a dia del CERN.

"Crec que el que més ha influït en el meu èxit professional és poder treballar en una cosa que m'agrada. Un cop acabada la universitat, la sort pot tenir un paper important per trobar la professió concreta i el lloc de treball adequats. Jo vaig tenir la sort de començar a treballar amb un premi Nobel, en un laboratori internacional, i això em va marcar professionalment." Foto: Rodrigo Carrizo

Per què volem reproduir les circumstàncies del Big Bang i més ara amb aquesta crisi?
Hem construït l'LHC per respondre qüestions que estan sense resoldre. Els descobriments realitzats en les dècades passades ens han mostrat en detall quines són les partícules fonamentals que formen l'Univers i com interaccionen entre elles. La teoria que engloba tot aquest coneixement s'anomena Model Estàndard de Física de Partícules, però és una teoria amb llacunes i no ens explica tota la història. L'LHC ens permetrà completar aquest coneixement i, per tant, avançar. Respondrà a preguntes tan fonamentals com quin és l'origen de la massa de les partícules o entendre com l'Univers ha estat capaç de desfer-se de la matèria de manera tan elegant. Altres possibilitats exòtiques inclouen provar l'evidència de noves estructures de la matèria, de noves forces o dimensions ocultes de l'espai i el temps. Totes aquestes preguntes bàsiques només es poden respondre realitzant un esforç a escala mundial, del qual tots, tard o d'hora, ens beneficiarem des de diversos punts de vista: avenç del coneixement cultural i també econòmic.

Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Lyn Evans, del CERN, líder del projecte LHC, ja que ha dedicat diverses dècades de la seva vida a coordinar el projecte LHC, que és l'instrument científic més gran que l'home ha realitzat mai i que aglutina més de 10.000 persones treballant amb el mateix objectiu. A més dels reptes tecnològics que ha implicat el disseny, la construcció i la posada en funcionament de l'accelerador, ha reaccionat amb passió i rigor a la fallada de l'accelerador i, sens dubte, el tornarà a engegar l'any vinent.

Projectes que tens entre mans, a més de l'accelerador.
En aquests moments estem esperant que l'accelerador es posi una altra vegada en funcionament, cap a l'estiu del 2009, si tot va bé. Les primeres dades de l'LHC ens mantindran a tots molt ocupats. Al mateix temps, participo en nous projectes d'I+D centrats en el desenvolupament de nous detectors de partícules que s'instal•laran en l'LHC quan estigui treballant a la seva màxima potència, cap al 2015. Això em permet estar en contacte, una vegada més, amb noves tecnologies que cal desenvolupar eficaçment fins a arribar als dissenys finals.

Què destcaries de la teva professió?
El CERN és un laboratori a l'avantguarda de la física i la tecnologia. Els projectes que realitzem són nous, pioners, i, per tant, exigeixen mètodes de treball i solucions noves que ens enfronten a reptes contínuament. El dia a dia és amè i, de vegades, imprevisible. També m'agrada molt l'aspecte col•laboratiu de la física de partícules. Ens organitzem en col•laboracions internacionals, molt democràtiques, formades per més de 2.000 científics amb un objectiu comú ben definit, i sempre treballem en equip. El que realment compta és la feina ben feta.

Una pel•lícula que tornaries a veure.
Blade Runner, de Ridley Scott.

Un país on és interessant anar a formar-se científicament.
Depèn del camp de treball, però, en general, actualment gairebé tots els països es troben en el mateix nivell. Em sembla interessant sortir del país d'origen una temporada, ja que t'exposa a molts reptes, com expressar-te en una altra llengua, adaptar-te a altres formes d'aprendre o examinar-te, a entendre els altres i acceptar les diferències. Aquest últim aspecte em sembla fonamental per als joves que es vulguin dedicar a la ciència.

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
Un llibre que m'agrada és Understanding the Universe: From Quarks to the Cosmos, de Don Lincoln i l'editorial World Scientific. A més de parlar de l'Univers tal com l'entenem avui dia, de forma amena i clara, explica com es fa la física de partícules actualment: grans projectes organitzats com a grans col•laboracions internacionals.

Què s'entén per ciència bàsica?
La ciència bàsica està motivada per la curiositat i el seu objectiu final és el coneixement fonamental. És fàcil demostrar que la despesa en ciència bàsica, sovint, condueix a descobriments d'importància econòmica i pràctica molt importants. Un exemple molt conegut del CERN és la World Wide Web, que ha canviat radicalment la forma de comunicar-nos. Una diferència fonamental entre la investigació bàsica i la investigació aplicada, finançada, majoritàriament, pel sector privat, és que, en la primera, els científics, generalment, publiquen el seu treball, el fan accessible immediatament i globalment, mentre que els científics aplicats que treballen en la indústria moltes vegades han de protegir, ocultar els seus descobriments, perquè tenen implicacions econòmiques immediates en el sector privat.

Creus que caldria realitzar més projectes de ciència bàsica per poder arribar més a la gent?
En la meva opinió, la humanitat, en la seva totalitat, ha de continuar explorant la frontera del coneixement per al bé de tothom. La investigació en ciència bàsica, a més, proporciona un entrenament excel•lent per als joves, que més tard poden aplicar els seus coneixements i incorporar solucions innovadores en la indústria. A més, es creen xarxes de coneixement i experiències molt valuoses.

Un consell a un jove que vulgui dedicar-se a la ciència.
Aprendre bé matemàtiques i anglès i, després, escollir una carrera que t'agradi, no per l'afinitat amb les assignatures, sinó amb les possibles professions que es poden exercir un cop tinguis el títol. Un cop que s'entra a la facultat, estar atent a les oportunitats que ofereixen laboratoris i organitzacions internacionals, com el CERN, l'ESA (Agència Espacial Europea), l'EMBL (Laboratori Europeu de Biologia Molecular), etc., que promouen beques i cursos d'estiu als estudiants. És una forma molt fàcil d'endinsar-se en la ciència professional i veure si realment és el que t'agrada.