Lara Navarro Repetto

Realitzadora de documentals i productora

"Realitzar i produir documentals em permet acostar-me a la vida, tenir una cosmovisió de diferents grups socials i poder donar-ho a conèixer tot a través de la imatge."

Lara Navarro és llicenciada en Comunicació audiovisual per la UniverCidade de Rio de Janeiro. Va treballar durant 10 anys en la indústria cinematogràfica i televisiva del Brasil, i el 2002 va rebre una beca Ibermedia per cursar un màster en documentals a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Què fas actualment?
Preparo el documental El jarabe amazónico (Ayahuasca, from the Amazon to the urban jungle), que es rodarà a cavall d'Espanya i el Brasil.

Per què has triat el format documental?
Perquè és una gran eina per donar a conèixer temes importants per a la nostra societat.

Un dels teus documentals, Gabao hip-hop, ha estat nominat com a millor curt en cinc festivals internacionals. Quines altres produccions has dirigit?
El 2005 vaig anar cap a l'Índia per rodar-hi el meu primer projecte documental, Mujeres que viajan solas (26'), sobre dones occidentals que decideixen fer un viatge solitari per l'Índia. Aquest projecte encara no està acabat, perquè calen recursos per a la postproducció.

L'any 2006, la Fundació Prince Claus (Holanda) em va contractar perquè realitzés un documental al Gabon. El resultat és el documental Gabao hip-hop i posteriorment la seva versió més llarga, El latido de África.

El 2010 vaig començar a desenvolupar el projecte El jarabe amazónico, produït per Imago Producciones, que tracta de l'ús de la planta ayahuasca com a medicament psicoactiu.

Què canviaries de la teva trajectòria acadèmica o laboral?
Haver començat a realitzar documentals abans, ja que he estat molts anys treballant en la producció de pel•lícules de ficció.

Què destacaries de la teva professió?
Em permet acostar-me a la vida, tenir una cosmovisió de diferents grups socials i poder donar-ho a conèixer tot a través de la imatge. És com si durant alguns mesos jo visqués les seves vides. I després, aquestes persones passen a formar part de la teva vida, crec que per sempre. És molt bonic.

Què ha influït més en el teu èxit professional: la sort o l'esforç?
No considero que tingui èxit professional. De sort... n'he tingut ben poca. Esforç? Sempre i constant. Persistència? Diària i gairebé insana! Algunes vegades vaig estar a punt de llançar la tovallola. Però després pensava: “però si no em veig fent res més...".

El seu bloc

Com valoraries el sector audiovisual dins i fora d'Espanya?
Els realitzadors i els productors a Espanya disposem de molt pocs recursos i pocs incentius en el nostre sector. Els països que realment donen suport a l'àmbit audiovisual i tenen una indústria forta són els EUA, França i el Regne Unit. Per al desenvolupament d'aquest art cal donar més oportunitats als professionals perquè adquireixin experiència i es vagin perfeccionant.

Creus que el documental està poc valorat?
En les últimes dècades l'espai als documentals ha crescut moltíssim, gràcies, en part, a la Palma d'Or que el 2004 va rebre Michael Moore pel seu documental Fahrenheit 9/11. Una cosa estranya en la indústria.

Algú a qui admiris en l'àmbit de la teva professió.
El documentalista brasiler Joâo Moreira Salles, per haver realitzat, per exemple, el documental Notícias de uma Guerra Particular sobre el càrtel del tràfic de drogues a Rio de Janeiro.

De tots els teus treballs... quin t'estimes més?
En tinc tres, i només un d'acabat. Així que puc dir que el que està acabat és com “el fill que ja va néixer” (El latido de África) i, per tant, és el més apreciat fins ara.

Una pel•lícula que tornaries a veure.
Exit Through the Gift Shop, de Banksy. Un artista del grafit que es va llançar a fer un documental “dins” d'un altre documental que és simplement genial. Ho tornaria a veure per intentar desxifrar-ne l'enigma: el seu film és un fals documental o no?

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
El documental: historia y estilo, d'Erik Barnouw.

Una ciutat o un país que destacaries en l'àmbit del documental.
Actualment diria la meva ciutat, Rio de Janeiro, que és tan gran com complexa. Les seves qüestions socials produeixen moltes obres documentals i el públic les valora cada vegada més. Crec que és una forma de veure's reflectit en el “mirall” de la gran pantalla.

Un consell a un jove que somiï ser director de documentals.
Ser curiós, persistent i apassionat. Que sàpiga llançar-se a fer petits documentals de seguida. L'experiència li obrirà moltes portes. També cal tenir coneixements tècnics de càmera, edició i guió. D'aquesta manera farà prosperar els seus projectes sense dependre de tants recursos. Bona sort a tots!