Què fas actualment?
Ara treballo en la promoció i gira d'Ashes, el meu últim treball tant a Espanya com als festivals europeus. A més, des de fa gairebé dos anys presento setmanalment Una vuelta por…, un programa musical de Castilla-La Mancha Televisión. A quina edat vas començar a tocar?
Vaig començar quan tenia 7 anys, al conservatori, ja que el meu avi era músic i els meus pares van voler que tingués una educació musical. Gràcies a això vaig conèixer la música i vaig poder dedicar-m'hi plenament. | | Què destacaries de la teva professió?
Que és molt especial, però requereix una dedicació plena. Tanmateix, és molt gratificant. El fet de poder viatjar a tants llocs gràcies a la música m'ha permès conèixer gent meravellosa, conèixer a fons altres cultures i, com que sóc molt golafre, gaudir de la gastronomia. | |  La seva pàgina web | | Com definiries el teu estil?
Tant en els meus discs com en els meus directes, el públic hi pot apreciar un estil molt personal. El fet d'escoltar molts estils de música, des del folk més tradicional fins al heavy o la música del món, m'ha permès reflectir-ho al llarg de la meva trajectòria. Tot i que cada cop tendeixo a tenir més “marxa”, em continua interessant la tradició de la música celta i, sobretot, els sons d'origen irlandès o asturià. Què podem trobar en els teus quatre àlbums: Tir Nan Og, Mientras el cielo no se caiga, Weile Waile i Ashes?
La veritat és que, al llarg d'aquests anys, crec que el públic ha pogut veure una evolució del meu projecte. En Tir Nan Og (Universal Music Spain, 2003) es reflecteixen una part de les meves vivències a Irlanda i, per tant, és un disc farcit de temes de la tradició irlandesa. Diria que és el més tradicional o purista. En Mientras el cielo no se caiga (Balinaboola SL, 2006) segueixo mantenint aquest estil folk irlandès però començo a fusionar-hi altres estils. En aquest treball es poden trobar temes amb tocs de ska, rock i, fins i tot, jazz. El que més destacaria d'aquest disc és la introducció de temes cantats en espanyol, a més de la fusió que comentava abans. Weile Waile (Balinaboola SL, 2008, single) m'ha donat moltes alegries. És una peça d'un tema molt tradicional i del qual s'han fet nombroses versions, però conté un toc de rock, i també és la sintonia del programa Una vuelta por…, de Castilla-La Mancha Televisión. Per acabar, Ashes (Warner Music, 2011), que són, tal com dic en el disc, aquelles cendres o pòsits que et va deixant l'experiència. És un treball més madur, amb moltes hores de feina i, sens dubte, el que té més ritme. Per què has decidit dedicar-te a la música en solitari?
D'entrada he de dir que vinc del clàssic. Des de molt petita he estat lligada a l'estudi del violí. Vaig acabar la meva carrera al conservatori i abans de dedicar-m'hi ja feia classes de violí com a professora. Han estat més de 10 anys de docència, però sempre l'he compaginat amb els meus concerts i discs. El fet de dedicar-me íntegrament al meu projecte musical ha estat una qüestió de temps. La meva música s'ha anat coneixent cada cop més i, per tant, s'ha anat "demanant" en més festivals. Després va sorgir la feina a la televisió i vaig haver de deixar la meva tasca com a docent.
Com veus l'àmbit musical celta dins i fora d'Espanya?
La música celta és un tipus de música molt especial, és una mica minoritària i per això dic sempre que els seguidors són fidels però també exigents, perquè demanen més dels músics d'aquest gènere que dels altres; hi ha una infinitat de festivals celtes dins i fora d'Espanya, és increïble la quantitat de públic que et pots trobar quan viatges.
| |
