Josep Oriol Cabot

Doncs perquè m'agrada molt poder transmetre el meu amor per la música als nens i nenes; a més tinc la sort de poder obtenir uns resultats molt bons. I tenor perquè qui canta els seus mals espanta, oi? Bàsicament, canto per vocació, tota la vida ho he fet, ja des de ben petit, així que és una cosa que porto a dins, crec que vaig néixer amb la música sota el braç, en lloc del pa.

Sempre; és una cosa que no sé per què, però sempre ha estat al meu voltant i mai m'ha costat fer-ho. He après a tocar instruments amb mètodes molt bàsics i sense tenir ningú que em corregís.

Crec que no canviaria res, tot el que he fet ho he aconseguit perquè he lluitat. És molt difícil en aquest país on vivim dedicar-se només a fer música; com sempre dic, Àfrica comença als Pirineus.

Actualment estic rebent classes de cant per mantenir ben engrassada la maquinària, mai pots parar o abandonar-la, si no ho perds molt. A més, tinc intenció de fer un màster de Musicologia i Musicoteràpia, dues vessants que m'apassionen, però fer-ho a Espanya surt molt car, així que m'agradaria fer-ho a Alemanya o Anglaterra.

Pel que fa a la feina de mestre, destacaria els resultats, és una satisfacció per a mi veure que els alumnes aprenen música amb facilitat i que en gaudeixen com jo.
Pel que fa a la feina de cantant, és una professió boja, però molt enriquidora; cantar amb grans figures de l'òpera i estar sota la direcció de grans directors del moment és una cosa inexplicable.

El seu bloc Coneix a l'Oriol i gaudeix de les seves actuacions.

És un dia molt llarg perquè em llevo a les 6 del matí per anar cap a l'escola, ja que visc a 1 hora i mitja de Barcelona. De 9 del matí a 5 de la tarda estic a l'escola fent de mestre de primària de música.Després, a la tarda, o vaig a rebre classes de cant o dono classes de cant o de cant coral a diverses escoles. Al vespre sempre tinc els cors d'adults, que, com que sempre pleguen tard de treballar, els assajos comencem força tard, el normal és de 10 a 12 de la nit, això si no he d'anar al Gran Teatre del Liceu, perquè aleshores el meu horari canvia radicalment, ja que he de ser al teatre a les 7 de la tarda per canviar-me, maquillar-me i començar la funció a les 8 del vespre, i depèn de l'obra que canto plego a les 12 o a la 1 de la matinada. Així és el meu dia a dia.

Crec que una mica de tot, realment si no tens talent no fas res. L'esforç és molt important, has de ser molt constant i és molt dur treballar d'això, i puc dir que la sort sempre m'acompanya.

De moment tinc moltes propostes, algunes a escala internacional, que no puc dir (porta mala sort i sóc una mica supersticiós), però, de moment, no vull canviar res del que estic fent, hauria de ser alguna cosa que realment m'interessés molt i que tingués moltes ganes de fer-ho.