Francisco Ruiz Gómez

Nom i cognoms: Francisco Ruiz Gómez
Lloc de naixement: Madrid
Professió: Professor universitari.
Anys que portes dedicant-te a la docència: 21 anys. I als invents? 42 anys. I a l'escriptura? 7 anys.
Formació realitzada:
• Enginyeria Aeronàutica a la Universidad Politécnica de Madrid.

• Master of Mechanical Engineering: Carnegie Mellon University.

• Doctor of Philosophy, Mechanical Engineering: Carnegie Mellon University.

Em dedico a la docència, sobretot en l'àrea de l'energia (termodinàmica, transferència de calor, motors, etc.), a la investigació en aquesta mateixa àrea i al servei a la universitat i a la professió (comitès, recensions, etc.).

És molt divertit ser professor, perquè sempre estàs envoltat de gent jove i no sents el pas del temps. Em passa el mateix quan escric o invento. Et dediques a la docència, però també ets inventor i escriptor. Com és això? Això d'inventar em ve des de nen. Vaig escollir la carrera de professor d'enginyeria perquè dóna molta llibertat per inventar coses. Escriure va començar, de debò, l'any 2001. Em vaig adonar que el procés creatiu és molt similar, ja sigui un invent o una història; i ja no vaig poder parar. Sempre havies volgut ser inventor? Més que voler, és com una maledicció que un porta a sobre. No ho puc evitar.

El seu bloc Coneix els invents i projectes de Francisco Ruiz.

Tinc un projecte sobre cotxes voladors, un altre consistent en un combustor pulsàtil, un altre l'objectiu del qual és construir una llitera refrigeradora per a víctimes d'infarts i un altre basat en un refrigerador que funciona amb calor en lloc de corrent elèctric.

Moltes màquines de moviment perpetu, que no haurien de funcionar d'acord amb les lleis físiques, un cotxe volador (l'estem construint, a poc a poc), un motor de reacció que no utilitza combustible, un sistema de televisió en relleu, motors de combustió interna i un sistema d'injecció d'alta pressió (patentat i posat en pràctica).

M'agradaria inventar una màquina del temps o un mètode de comunicació cervell a cervell que, a més, permetés guardar memòries en un lloc segur, però m'espanten les conseqüències que podria tenir.

Com tots els artistes, la majoria mai aconsegueixen arribar a això, però conec alguns que ho han aconseguit.

Com a escriptor, els teus llibres són com un dels teus invents? Exacte. Un llibre és un tipus especial d'invent. Primer imagines com funcionaria, com s'articularia l'argument, després fas el prototip (l'esborrany) i canvies coses al teu gust i, quan la cosa ja funciona, el poleixes i el poses bonic perquè agradi a la gent. Explica'ns l'argument de la teva última novel·la. La meva última novel·la, que es titula Koichi, tracta d'un jove samurai al Japó del segle XVII, que va ser l'època en què aquest país es va tancar al món exterior, i es van produir unes tremendes massacres. L'argument és simple: la primera missió del Koichi és perseguir els pocs cristians que queden, perquè els ha proscrit el shogun, però coneix la Miko i se n'enamora. Quan s'assabenta que la Miko és cristiana pateix una crisi que s'intensifica quan descobreix que el seu propi pare, que ell creia que havia mort al mar, fou, en realitat, torturat fins a morir per ser cristià. El clímax arriba després de sufocar una rebel·lió de cristians, quan intenta convèncer la Miko que abandoni la seva superstició i visquin i siguin feliços junts. I ja no us explico res més.

Potser vaig estudiar massa. Potser hauria d'haver après a tocar la guitarra i fer altres coses. I potser vaig estudiar coses que no tenen tanta sortida com sembla. En el camp de l'energia, els problemes reals són més aviat d'índole política que tecnològica.

Considero que la ficció pot fer molt en aquest camp i també els mitjans de comunicació, incloent Internet, tot i que moltes vegades tendeixen al que és fàcil i estrambòtic (per exemple, tot l'assumpte de l'"augment global" de les temperatures, que no té gairebé res de científic). També convindria donar a la joventut uns herois una mica més intel·lectuals.
Però molta culpa la tenen els científics, que es tanquen en la seva torre de marfil i no descendeixen a raonar amb la gent de manera que els puguin entendre.

• Una formació que no tens i que creus que necessites.
M'agrada la música i tinc bona oïda, però mai vaig tenir temps (perquè estudiava coses "serioses") per aprendre a tocar un instrument.

• Una professió o ofici que sempre t'ha agradat.
Crític gastronòmic: perquè tots els dies vas a restaurants on et tracten com a un rei i després només has d'escriure un parell de paràgrafs sobre la teva experiència.

• Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Tinc la sort de conèixer Gene Wolfe que, a més de ser una bellíssima persona i un fenomenal escriptor de ciència-ficció, va tenir una llarga carrera com a enginyer i inventor. Una de les seves creacions va ser la màquina que fabrica les patates Pringles, i el curiós del cas és que el tipus amb bigoti del pot en què les venen s'assembla molt a ell.

• Una pel·lícula que tornaries a veure.
Matrix (només la primera, les altres són horribles), Els increïbles, Granujas a todo ritmo (The Blues Brothers) i molts musicals, com Cantant sota la pluja.

• Un llibre de capçalera per a la teva professió.
Wake up your Creative Genius (no crec que s'hagi traduït), és un llibre molt breu que et dóna moltes idees sobre el fet d'inventar.

• Una ciutat o un país que destacaries en l'àmbit científic.
Els Estats Units, on la tecnologia més notable s'està fent a Austin, Califòrnia, i el que anomenen el "triangle de la investigació", a Carolina del Nord. També crida l'atenció tota la investigació que es fa a Israel, amb tan poca gent. Un altre lloc on es fa cas als inventors és a Austràlia, especialment a la regió de l'oest.

• Un consell a un jove que vulgui ser inventor.
Que no faci cas als que diuen que això és de bojos. És veritat que per tenir èxit cal aprendre molt, però que no deixi que li matin la creativitat. El futur està precisament en aquestes coses.