Ferran Auberni

Coneix el món de la ràdio amb Ferran Auberni

"De la meva professió destaco la voluntat de comunicar i l'actitud autocrítica, curiosa i activa."

Ferran Auberni té 32 anys i és de Barcelona, va estudiar el cicle formatiu de grau superior en Realització Audiovisual i ara treballa a l'emissora iCat fm de Catalunya Ràdio com a periodista i presentador.

En què consisteix la teva feina?
En aquests moments treballo redactant i radiant informacions cinematogràfiques a l'emissora més jove de Catalunya Ràdio, iCat fm. Cada dia, després d'escollir els temes amb la resta de companys de la redacció, escric un parell de reportatges breus de l'actualitat cultural. Després de passar els textos als lingüistes/correctors de l'emissora, els enregistro a l'estudi per tal que puguin programar-se.

Què vas fer per acabar treballant a Catalunya Ràdio?
Va ser un procés llarg. Quan va néixer Catalunya Cultura vaig tenir la sort de conèixer el crític de cinema Àlex Gorina, a qui li havien proposat fer un programa de 2 hores. Necessitava formar un equip amb rapidesa i d'aquesta manera vaig tenir l'oportunitat de treballar-hi. Amb el temps vaig anar col•laborant en d'altres departaments i programes de la casa fins a assolir altres responsabilitats. Finalment, fa 4 anys es van convocar unes oposicions per accedir a l'emissora en la categoria de redactor-presentador i les vaig superar.

Com és el món de la ràdio?
A diferència de la televisió i de la premsa escrita, la ràdio és un mitjà més espontani, segurament pel seu anonimat i, sobretot, per la seva immediatesa. La veritat és que sóc un enamorat de la ràdio, però també de les altres modalitats de comunicació. Cadascuna té les seves particularitats. Per exemple, en general la ràdio és més lliure que la televisió, no pateix tantes pressions. Per contra, els missatges que es passen en antena arriben a molta menys gent que la TV.

Quins plans de futur tens?
Seguiré sense fer grans plans de futur. Tot i així, tinc ganes de poder treballar en projectes que permetin posar en pràctica diferents tècniques periodístiques (entrevistes, reportatges, connexions en directe...).

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria tant acadèmica com professional?
Sóc un professional autodidacte. No hagués dit mai, 11 anys enrere, que avui estaria fent aquesta feina. El més important és tenir ganes d'aprendre i treballar. Amb esforç arriben els resultats, n'estic convençut. De tota manera, més enllà de la formació bàsica, penso que val molt la pena ampliar el coneixement a través d'altres cursos. A més a més, també són molt útils els períodes de beca. Jo tinc un record fantàstic de la meva etapa a Barcelona Televisió (BTV).

Algú a qui admires en l'àmbit de la teva professió.
Molta gent, però els exemples que tinc més pròxims són els dels crítics Àlex Gorina i Jaume Figueras.

Una pel•lícula que tornaries a veure.
Infinites. Els segons visionats són molt útils. Fa dies que tinc ganes de recuperar “El curioso caso de Benjamin Button”.

Una anècdota del teu dia a dia.
Fa uns mesos el director d'una pel•lícula em va felicitar per una crítica que havia escrit del seu últim projecte quan encara no s'havia publicat. Em vaig quedar al•lucinat; com podia ser que ja l'hagués llegit?

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
La llavor immortal, de Jordi Balló i Xavier Pérez.

Un consell a un jove que somia treballar en el camp de la tv, la ràdio i/o els espectacles.
Recomano paciència i dedicació; també poder fer més d'una beca per estar en contacte directe amb la professió.

Què ha influït més en el teu èxit professional: la sort o l'esforç?
Les 2 coses, la veritat. Però si t'esforces és més fàcil que t'arribi la sort i l'oportunitat de donar-te a conèixer. L'esforç el pots controlar; la sort, no.