L'estudiant de Periodisme

Nom i cognoms: Beatriz Arias Martínez
Lloc de naixement: Lleó
Edat: 23 anys

Vaig escollir periodisme perquè sentia que no podria dedicar-me a una altra cosa que no fos aquest ofici. M'apassionava llegir i escriure, escoltar històries de la gent, dels meus avis. Tenia molta curiositat per tot allò que passava al meu voltant.

Vaig escollir directament la universitat perquè ho tenia molt clar, però sé que hi ha nombrosos cicles de grau superior de la Formació Professional especialitzats en el sector de la comunicació. Alguns companys que els han cursat estan molt contents amb tot el que van aprendre.

Com que es tracta de l'últim esforç, tot comença a donar-te una mica de vertigen, però aquest últim any és molt interessant. Tots estem aprenent una mica més sobre les matèries bàsiques que tot periodista hauria de conèixer: les relacions internacionals, la política nacional…

Quan arribes a la universitat et refies del clàssic mètode de copiar i memoritzar, però l'experiència t'ensenya que, en carreres tan pràctiques com aquesta, s'ha de compaginar l'aptitud d'entendre i estudiar amb la de reflexionar, relacionar i, sobretot, treballar en equip.

Personalment, m'han agradat molt les matèries de ràdio i televisió. Com que tenim la possibilitat d'emetre els programes i els informatius als estudis i platós de la facultat, tenim l'oportunitat de fer una feina molt semblant a la real, com si treballessis en una emissora de ràdio o en una televisió. Durant els tres primers anys les assignatures són molt generals, de nocions bàsiques, sense aprofundir-hi gaire; potser són aquestes les que m'han emocionat menys.

Aquest estiu intentaré aconseguir unes pràctiques mitjançant la facultat. En alguns llocs, tenen en compte els becaris quan volen contractar algú. Si no hi ha sort, començaré a buscar feina i lluitaré per la meva oportunitat.

Aquesta carrera apassiona a tots els que la cursen. És una professió molt vocacional, que pot oferir moltes satisfaccions i sentir-se realitzat.

D'altra banda, tothom sap que el periodisme no fa ric ningú, no entén d'horaris, a vegades tampoc de caps de setmana, i el ritme de treball és, en ocasions, estressant. Però, tot i això, qui realment té vocació, assegura que té més coses positives que no pas de negatives.

El meu consell és que s'esforci al màxim en tot allò que faci i, si es tracta de la professió que el fa feliç, que gaudeixi treballant. Crec que les persones que treballen en allò que els agrada han tingut molta sort.