L'estudiant de Medicina

Nom i cognoms: Laura Fernández Sender
Lloc de naixement: Barcelona
Edat: 23 anys
Formació:
Al juny vaig acabar la Llicenciatura de Medicina a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i, a més, he estat becària del Departament de Medicina i Cirurgia; ara ja estic preparant el MIR.

Per ser metge o metgessa no hi ha cap altra opció, només la universitat; i com que és el que sempre havia volgut no vaig tenir alternativa. Tot i que, al contrari del que han intentat inculcar-me, crec que no és imprescindible anar a la universitat per tenir una feina i un futur digne, l'important és treballar i lluitar pel que creus.

Ara, tot just acabada la llicenciatura, estic satisfeta i contenta d'haver triat aquesta professió. La carrera és especialment dura els primers anys, en què no tens gaire contacte amb la medicina (tal com l'entens abans de començar); excepte les classes d'anatomia i dissecció, la resta d'assignatures són les generals de qualsevol carrera de ciències (estadística, física, biologia, bioquímica, història, epidemiologia…). Cada any és més semblant al que esperaves trobar-te quan comences i, per tant, la motivació per continuar avançant creix. A partir de quart les coses són diferents, comencen les classes i les pràctiques als hospitals, és quan jo personalment he començat a gaudir de la carrera.

M'he acostumat a preparar els exàmens amb més temps; fins a la universitat podia deixar-ho fins que els exàmens ja estaven a sobre, però amb el pas dels anys m'he habituat a preparar el temari amb més temps, a portar les coses al dia… També és important acostumar-se a deduir el màxim possible i a entendre el que estudies, d'aquesta manera s'obliden menys les coses.

Les que més m'han agradat han estat les mèdiques (cardiologia, pneumologia, infeccioses…); les que menys, les dels primers anys: histologia, física, estadística…

Ara, el que m'agradaria és especialitzar-me en Medicina Interna, per tant toca fer el MIR. Més endavant, durant la residència, potser doctorar-me i, qui sap, potser combinar l'assistència sanitària i impartir classes a la universitat. El més immediat és continuar la meva formació per ser metgessa, la resta ja vindrà.

El que és positiu és que un cop acabes està clar el que ve a continuació, no hi ha gaires opcions; sortim totalment encaminats al que serà el nostre futur professional i com arribar a una feina i una especialitat és, per a quasi tots, per la mateixa via i amb les mateixes opcions. Destaco això perquè tinc amics que han acabat les seves carreres de periodisme, filologia… i no tenen gaire clar, més aviat no tenen ni idea, del que faran a partir d'ara; nosaltres, els que acabem Medicina, de tot això no ens hem de preocupar, està molt clar quin és el següent pas, el MIR i l'especialitat.

El que és negatiu és que és totalment incompatible estudiar Medicina i treballar (si vols assistir a les classes teòriques), ja que entre teoria i pràctiques tens ocupat gairebé tot el dia.

A un futur estudiant de Medicina li diria que si realment és el que vol, que lluiti, que tant és si ho fa en 6 anys, en 8 o en els que siguin necessaris. És dur, com qualsevol altra carrera, però al final ningú pregunta quant t'ha costat. El que cal és gent que apreciï i estimi la seva feina.