L'estudiant d'Enginyeria de Telecomunicació

Nom i cognoms: Teodoro García Egea
Lloc de naixement: Cieza (Múrcia)
Edat: 23 anys
Formació:
• Actualment, compagino els meus estudis de 5è de l'Enginyeria de Telecomunicació a la Universidad Politécnica de Cartagena (UPTC), a Múrcia, i els de 3r de l'Enginyeria Tècnica Industrial a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED)

Sempre he tingut curiositat per la tecnologia i la ciència, des de molt petit em vaig interessar pel funcionament intern dels ordinadors o els instruments electrònics i potser això es va materialitzar en el meu interès per cursar una enginyeria. I, finalment, em vaig decidir per la de telecomunicació perquè és la que engloba tots i cadascun dels camps que m'interessen, com la programació, des del nivell més baix, com l'assemblador, fins a nivells superiors o els components electrònics, microcontroladors i microprocessadors.
Vaig dipositar moltes il·lusions en la carrera de Telecomunicació i vaig començar amb moltes inquietuds que esperava satisfer.

D'altra banda, mai he rebutjat les humanitats i les ciències socials, de fet, en la sol·licitud d'ingrés a la universitat vaig posar la llicenciatura en Dret com a 2a opció, en el cas que no pogués cursar l'Enginyeria de Telecomunicació. Tot i els dubtes inicials, finalment va vèncer la meva faceta més tècnica i me n'alegro, ja que m'ha permès tenir una visió més global de com funciona el món que ens envolta.

Sota el meu punt de vista i després d'aquests anys estudiant una enginyeria, els coneixements més tècnics han de complementar-se necessàriament amb una bona formació humana. El segle XXI necessita enginyers capaços de donar resposta als nous reptes que se'ns plantegen amb una formació sòlida en valors, amb coneixements del món empresarial i amb un gran esperit de servei.

Llevat d'algunes excepcions, el curs em semblava força assequible. Els coneixements adquirits durant aquest últim curs han estat molt prolífics; sobretot, han aconseguit resoldre molts dubtes que tenia pel que fa a l'electrònica i a la teoria del senyal.

Sota el meu punt de vista, aquest curs hauria de ser més híbrid, és a dir, una barreja entre classes universitàries i el món empresarial que espera l'enginyer quan surt de la universitat. Crec que no solament és important la formació teòrica a la classe o al laboratori, sinó que aquest curs hauria de ser l'escenari idoni per deixar que l'alumne entri en contacte amb el que serà el seu hàbitat un cop surti de la universitat. Trobo a faltar la possibilitat que puguem exercitar-nos amb aprenentatge autònom i que el contacte amb la problemàtica del món real es redueixi a xerrades puntuals que, en moltes ocasions, no aconsegueixen despertar l'interès de l'alumne. Hi ha vegades que els estudiants discutim entre nosaltres sobre la utilitat de determinada matèria que, si bé arribem a estudiar-la i dominar-la, no tenim la sensació que pugui servir-nos més enllà de fer un examen i aprovar l'assignatura.

De tot això, se n'adonen aquells que han pogut compaginar l'últim curs d'una enginyeria amb una feina relacionada. Són freqüents els comentaris de companys i companyes que no veuen massa utilitat pràctica en aquest últim curs més enllà d'obtenir l'esperat títol d'enginyer. Per això crec que no pel fet de marejar l'estudiant amb feines i pràctiques de dubtosa utilitat i que quedaran guardades en un calaix aquest serà un millor professional. Com a estudiant, crec que l'últim curs ha de plantejar-se com una transició i no com un últim obstacle. D'aquesta manera, es beneficiarien, en primer lloc, nosaltres, els estudiants, perquè rebríem una formació més bona i, en segon lloc, les empreses, que aconseguirien obtenir personal qualificat i d'acord amb les seves necessitats en un temps rècord.

En realitat, durant el període d'estudi d'una persona, els hàbits i estratègies es van reorientant contínuament. Si més no, aquest ha estat el meu cas, crec que mai s'aconsegueix una tècnica perfecta per assimilar coneixements o comprendre conceptes.

Quan vaig entrar a la universitat, vaig haver d'enfrontar-me a les carències acumulades al batxillerat respecte als hàbits d'estudi "saludables". Recordo que durant els 1rs cursos vaig començar a estudiar durant la nit, em quedava fins a la matinada amb companys i m'adonava que a aquelles hores el rendiment era major que durant el matí; per tant, calia canviar l'hàbit de la son per tal d'allargar la nit i aprofitar aquelles hores en les quals, aparentment, la ment estava més desperta. Però, a mesura que avançava la carrera, em vaig anar adonant que el rendiment d'aquelles hores ja no era com abans, a certes hores de la nit ja no em venia de gust estudiar com al principi i vaig haver de canviar l'horari d'estudi. Va ser quan vaig començar a estudiar al matí i sobretot durant la tarda, deixant les nits per a un petit repàs, parlar amb els amics o sortir a fer un tomb.

El fet de poder estudiar amb el so de la ràdio de fons, al matí, m'agradava cada vegada més, fins al punt que, si les classes teòriques eren al matí, preferia quedar-me a la residència estudiant en lloc d'anar a classe. Realment, he comprovat que s'avança més si s'estudia a casa que assistint a classe (però parlo de la meva experiència). Els moments de relaxació els mantinc fins i tot en època d'exàmens, intento evitar que aquests canviïn en excés el ritme normal de vida que tinc durant el curs. Per exemple, un dia determinat de la setmana sempre quedo amb els amics per fer esport, i independentment del que hagi de fer al dia següent.

Sobre el gust de les matèries he patit una petita evolució, com en tots els estereotips que tenia prefixats abans d'entrar a la carrera. Al principi m'agradava la programació, havia vist coses abans pel que fa als llenguatges de programació diferents dels que hem vist a la carrera i m'apassionava aquest món. La capacitat d'inventar i reinventar programes informàtics utilitzant un llenguatge de programació em semblava increïble. Però més endavant em vaig adonar que hi havia altres camps complementaris a la programació que també despertaven en mi un gran interès. Normalment, l'estudiant, al final, se sol decantar per les assignatures en les quals obté més bons resultats, però en aquest últim tram de la carrera veig que m'interessa més el processament de senyal, camp que fins fa ben poc era dels que es trobava més avall en la meva llista de preferències. En canvi, ara que començaré els meus estudis de doctorat, amb tota seguretat, la tesi tindrà més relació amb temes de processament de senyal que amb la programació pura i dura o amb el camp de la telemàtica, àrees que considerava i considero avui el pilar fonamental de les telecomunicacions.

El fet de crear prejudicis sobre les matèries sempre és desfavorable per a l'estudiant, no pots convèncer-te, a priori, que una matèria és millor o pitjor si no la coneixes a fons. La prova d'això, tots els estudiants la sabem: un cop domines realment una matèria, és que deslligues automàticament del seu nom els qualificatius de "difícil".

En general, et donen una visió massa teòrica, tot i que existeixen excepcions, però, si saps extreure el millor de cada assignatura, pots acabar la carrera amb una bona base per enfrontar-te al món professional. El que veig més negatiu és la poca autonomia que tenim els estudiants a l'hora de preparar les matèries. Hi ha massa classes obligatòries i molt poc aprenentatge autònom; durant les llargues jornades de la primera meitat del quadrimestre, tens la sensació d'estar perdent el temps amb treballs que no t'aporten res o amb classes d'assistència obligatòria que la majoria d'estudiants només les compleixen per cobrir l'expedient. Crec que és necessari motivar l'estudiant amb la possibilitat d'aprenentatge autònom, no premiar tant qüestions totalment accessòries com l'assistència, i donar més importància al mèrit i coneixement adquirit amb un programa docent veritablement exigent. La universitat està sobrada de mitjans materials i humans per formar persones amb capacitat crítica i voluntat constructiva, però aquests mitjans han d'utilitzar-se en la direcció correcta. Com a aspectes positius, disposem dels mitjans necessaris per fer de la universitat l'entitat de referència que ha de ser, però, com a punt negatiu, crec que els legisladors actuals no fan tot el possible per enfocar els mitjans cap a aquesta finalitat.