L'estudiant d'Enginyeria de Disseny Industrial

Estudis previs:

Des de petit m'ha agradat la tecnologia. Conèixer tot allò que mou el nostre dia a dia. És molt interessant saber com funcionen les coses i poder millorar-les, de manera que em vaig decidir per l'enginyeria. De totes les enginyeries possibles, el plantejament de la carrera de Disseny Industrial em va semblar molt interessant perquè barreja la tecnologia amb la segona de les meves passions que és el disseny. Però el que em va ajudar molt a decidir-me a estudiar aquesta carrera va ser la gran quantitat de sortides industrials que té, ja que tot objecte industrial necessita un acabat final.

El mateix any en què vaig acabar el batxillerat vaig fer la prova de la selectivitat. La prova no és pas complicada però crec que té un inconvenient i és que t'ho jugues tot en només dos dies i els nervis et poden trair. Però, en general, si has estat regular durant l'any acadèmic, aproves.
En el meu cas vaig suspendre la prova al juny per falta de concentració i motivació després de la mort del meu pare aquell mateix mes. Després, al setembre em vaig tornar a presentar però ja més tranquil i vaig aprovar. És per això que crec que a la selectivitat t'ho jugues tot en dos dies i pots fallar per motius extracadèmics i això podria condicionar el que has fet durant tot l'any acadèmic. En el meu cas, em vaig presentar a la prova amb una nota mitjana de 8 i no vaig poder accedir a la universitat.

És una carrera entretinguda, en la qual estàs involucrat tot el temps mitjançant treballs artístics i de disseny, a part de les assignatures purament teòriques, per la qual cosa és una carrera molt agradable.
A més, t'adones que el disseny industrial és, fins i tot, més important del que creies abans d'estudiar-ho. Després, acabes caminant pel carrer i analitzes tots els objectes dels aparadors.

La diferència fonamental amb la resta dels estudis ha estat la constància. Fins a venir a la universitat, podia aprovar estudiant al mateix període d'exàmens i la resta de l'any estar relaxat. Però això aquí no val: els professors fan la classe i has de ser responsable per assistir-hi i estudiar, ja que no els tens al damunt per obligar-te com podia passar al batxillerat.
També haig de dir que, un cop has acabat l'any, t'adones que algunes assignatures les has aprovat sense necessitat d'estudiar o anar a classe i que n'hi ha altres en les que és molt complicat aprovar fins i tot amb constància.

Un cop acabada la carrera tinc pensat demanar la beca Leonardo da Vinci, per completar els estudis amb un any de treball en un país estranger. Si fos possible, m'agradaria fer-ho a Itàlia ja que considero que aquell país és el bressol del disseny actual en el sector automobilístic, que és el que més m'atrau. I després, segons l'oferta de treball, quedar-me a Itàlia o bé tornar a Espanya.

M'agrada per la diversitat que hi ha i la quantitat d'amics que hi fas. És un ambient molt bo, on la gent està molt oberta a fer amics i on aprens moltíssim sobre la vida. Arribes a la universitat, generalment després d'haver viscut sempre al poble, com és el meu cas, i comences a aprendre a viure sol, i això és molt interessant. A més, amb la quantitat de programes d'intercanvis internacionals que hi ha ara, coneixes gent de diferents països que et fan veure tot allò que encara et queda per explorar.

Acadèmicament has de ser constant en l'estudi. Veuràs que hi ha assignatures, com són les de dibuix o unes altres que ja has tingut en el batxillerat, que aprovaràs sense anar a classe i n'hi ha d'altres que, fins i tot estudiant d'una forma regular, et costarà molt aprovar-les i unes altres, encara, que no les aprovaràs el primer any, però no cal parar per això.

El disseny industrial exigeix molt de treball fora de classe per acabar projectes o laboratoris en grup i cal començar a familiaritzar-se amb les tutories, anar a ensenyar treballs, fer preguntes, resoldre dubtes, etc. Tot plegat és bàsic per aprovar les assignatures més complicades.

Fora de la universitat el que has de fer és llegir revistes sobre disseny, sigui de disseny industrial, de cases o, simplement, catàlegs d'objectes per saber què es fabrica i obtenir idees per als teus projectes. De la mateixa manera és important també veure botigues i exposicions que t'expliquin tendències, objectes o qualsevol altra cosa relacionada amb el disseny: pintura, grafisme…
Però més important que tot això, és parlar amb els estudiants que fa més temps que estudien per demanar-los apunts o saber què demana cada professor i esbrinar com estudiar d'una manera més eficient, i això t'ho ha d'aconsellar un alumne que ja estudia a la universitat que voldries triar.

La dualitat entre enginyeria i disseny; no estudiem tan a fons l'enginyeria com es fa en la resta de les enginyeries, però desenvolupem l'apartat estètic.
Després d'haver estat tres anys treballant en un estudi d'enginyeria, he vist com funciona laboralment una enginyeria i els coneixements aplicats allí són només una petita part d'allò que s'estudia a la universitat; i a l'inrevés, no es dóna als objectes la importància estètica que la societat actual està demanant.
Estem en una societat en què l'aparença és tan important com ho és la funcionalitat, i aquesta carrera equilibra aquests dos aspectes, l'estètic i el funcional. La matèria d'enginyeria que s'estudia en aquesta carrera és suficient, i en cas de necessitar-ho, sempre es pot completar a posteriori segons la necessitat concreta que es presenti.

Crec que estem en una dècada d'avanç tecnològic molt important i la carrera s'ha d'adaptar a aquest fet. Les assignatures s'han de renovar, ja no tan sols pel que fa al temari sinó, fins i tot, si cal, substituir-les per unes altres. Per exemple, les assignatures estètiques segueixen fonamentant-se en el dibuix a mà i, actualment, en un entorn dominat per la informàtica, això ja no és competitiu. A més, aquestes assignatures són les que més temps ocupen del curs i, en canvi, després no són aplicables en el treball i fan que la carrera duri més dels tres anys programats. És molt complicat acabar la carrera en tres anys per la quantitat de treball que exigeix. Crec que està molt atapeïda.