L'estudiant del CFGS en Realització d'Audiovisuals i Espectacles

Nom i cognoms: Ane Miren Casado Arostegui
Lloc de naixement: Portugalete (Biscaia)
Edat: 22 anys
Formació:
Actualment, estic fent el 2n curs del cicle formatiu de grau superior en Realització d'audiovisuals i espectacles a l'IEFPS Ategorri-Tartanga d'Erandio (Biscaia).

També vaig cursar 3 anys de Belles Arts (UPV_EHU Leioa).

Després de la universitat, em vaig adonar que, en la carrera de Belles Arts, la branca audiovisual tenia moltes hores de teoria, però amb prou feines em van ensenyar a utilitzar una càmera i per això vaig decidir que faria un parèntesi en la meva vida i cursaria aquests 2 anys de cicle formatiu, per conèixer els materials dels quals tant em parlaven a les classes teòriques.

Vaig començar la carrera que sempre havia volgut fer, però necessitava més, alguna cosa diferent, més pràctica. Així que primer vaig pensar en la universitat, la vaig provar i després vaig veure alguns avantatges en la formació professional.

Més o menys, sabia com funcionava per la meva família i, un any abans de començar a estudiar, vaig tenir la sort de participar en una de les obres de teatre d'uns exalumnes del centre. Tot el que pensava era cert, molta pràctica, sense que falti la teoria, bons professionals ensenyant els futurs tècnics i impartint els coneixements necessaris per realitzar un bon treball. Et preparen per sortir a la vida real, a treballar; resumint, t'ajuda a convertir-te en una professional.

No he hagut de canviar cap hàbit. Venia de la universitat i estava acostumada a estudiar molts dies abans dels exàmens i, com que venia de Belles Arts, també sabia què era estar moltes hores creant coses. Potser això em va anar bé per organitzar-me i afrontar la creació de projectes com obres de teatre, curtmetratges…

Totes les assignatures tenen la seva part positiva, en totes he après coses increïbles i totes han estat més o menys amenes. El que és clar és que les assignatures teòriques sempre seran, en certa manera, avorrides, però ja s'encarreguen que no ho siguin del tot. Les assignatures que més em van agradar van ser 2 del 1r curs: Sistemes i tècniques de realització i Representacions escèniques i espectacles. I la que menys…? No ho sé.

Que són molt pràctics i aprens fent en lloc de llegint. Això que és més fàcil que la universitat no és del tot cert, diguem-ne que és diferent.

El negatiu? Quan comenci a treballar ja us ho diré. Segur que aleshores serà quan tot això es comenci a veure una mica més negre.

Després de veure què és aquest món de l'audiovisual, tinc ganes de saber més coses i ja tinc plaça per estudiar un màster de Producció i direcció artística a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) el curs vinent.

Que el gaudeixi. Hi haurà moments durs, d'angoixa i estrès, però cada instant serà fabulós i valdrà la pena, perquè cada segon que passi estarà aprenent. Que no deixi escapar res del que passi al seu voltant, ja que no només ensenyen els professors.