Estel Marín i Cos

Estel Marín, passió per la música i l'ensenyament

"Sempre he pensat que l'aprenentatge de la música ha d'estar a l'abast de tots i no ser elitista."

Estel Marín és mestra especialista en Educació Musical, llicenciada en Història i Ciències de la Música, a més a més té el Títol Superior de Piano al Conservatori Superior de Música i un màster en Musicologia. Així mateix, acaba de publicar un llibre de refranys, Paraules saberudes. I tot això, amb només 32 anys.

Què estàs fent actualment?
Actualment compagino la meva feina com a mestra de música a l'escola pública de Barcelona amb la investigació en la meva tesi doctoral: “L'ensenyament del piano a Barcelona en la segona meitat del segle XIX” a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Com és que vas decidir muntar una escola de música?
Sempre he pensat que l'aprenentatge de la música s'ha de socialitzar, és a dir, estar a l'abast de tots i no ser elitista. Per això, quan fa 6 anys va sorgir l'oportunitat de crear un projecte en el qual els alumnes podien aprendre música amb professors qualificats i a un preu assequible, no ho vaig dubtar. Amb l'Eva del Campo Cassé, la meva companya de projecte, vam iniciar una escola de música integrada en una escola reglada de Sant Andreu, a Barcelona. Els inicis van ser durs, però també en vam aprendre molt, sobretot pel que fa a la gestió. Ara l'escola de música ja té cent alumnes!

Quin tipus de projectes has dut a terme a l'escola?
Sóc partidària d'obrir l'escola i d'estar molt en contacte amb les famílies, el barri, la ciutat… i la música pot ser un motor educatiu molt poderós. La motivació és la clau perquè ens disposem a aprendre, i realitzant projectes on es barregen disciplines i es treballa en equip observo que els alumnes estan més implicats. Així doncs, fa 2 anys que col•laboro amb Sons de Barcelona, i pensem tallers en els quals s'experimentin les arts plàstiques i la tecnologia musical. Sons de Barcelona és una iniciativa del Grup d'Investigació en Tecnologia Musical (MTG) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, que promou el treball pedagògic amb el so.

Tinc entès que heu guanyat diversos premis a nivell escolar...
Sí, participar en concursos motiva els alumnes i ens gratifica com a mestres… l'any passat vam guanyar el concurs de podcasts de Ràdio4 i aquest any hem quedat finalistes en els premis del Consell Audiovisual de Catalunya en la categoria de professorat.

Un aspecte de l'educació actual que et preocupi...
N'hi ha molts… però una de les claus seria saber com aconseguir que alumnes en situacions desfavorides puguin arribar a tenir un nivell d'aprenentatge competitiu amb alumnes que tenen contextos familiars estructurats en els quals els donen suport. És difícil perquè sabem fins a quin punt pot arribar a condicionar el context, així que saber-lo transformar és, en part, un repte de l'educador.

Com creus que es podria aconseguir?
Considero crucial saber optimitzar els recursos (tant humans com físics) dels centres educatius. A la Universitat de Barcelona formo part d'un grup d'investigació que planteja adaptar estratègies empresarials a l'educació. Es tracta d'un grup transversal integrat per pedagogs, economistes, etc. que proposa un pla d'actuació que doni resposta a les desigualtats en relació a la gestió educativa, atès que a partir de la nostra experiència docent, i constatant la realitat europea, observem unes marcades desigualtats en la gestió i la direcció de centres, que es tradueixen en un rendiment, hàbits i resultats acadèmics molt desiguals.

Canviaries alguna cosa de la teva trajectòria tant acadèmica com professional?
En l'àmbit acadèmic potser cursaria un Erasmus per poder aprendre “in situ” altres sistemes pedagògics (en el seu moment em va resultar difícil compaginar-ho amb l'estudi d'un instrument com el piano, atès que no te'l pots endur a qualsevol lloc...) i m'hauria agradat haver adquirit un nivell alt d'anglès. En l'àmbit professional, ara sabria seleccionar escoles on hi ha debat pedagògic i es duen a terme metodologies innovadores.

Què ha influït més en el teu èxit professional: la sort o l'esforç?
Encara estic en camí i, sens dubte, el que m'ha facilitat superar els reptes que m'he anat marcant ha estat l'esforç.

Què destacaries de la teva professió?
La responsabilitat que tenim els educadors de potenciar al màxim les capacitats dels nostres alumnes i el fet que, sobretot en l'educació primària, continuem sent un model que ells imiten. També la possibilitat que tenim de ser creatius i d'innovar ja que, ara més que mai, hem de replantejar, recuperar i reinventar múltiples aspectes en relació a l'educació.

Algú que admiris en l'àmbit de la teva professió.
Admiro educadors com M. Dolors Bonal pel projecte Xamfrà creat al Raval de Barcelona, ja que ha aconseguit que nens i adolescents en situacions de risc trobin la motivació per formar part d'una orquestra, un cor, etc.

Un bloc o un web relacionat amb l'ensenyament musical que destacaries.
Com a pàgines web destacaria una amb recursos musicals en la que trobem blocs com Els Couleurs de l'orquestre), www.edu365.cat i El Raconet de Música perquè a més a més de poder trobar una selecció dels blocs de música més consultats, és una xarxa social d'educadors, igual que l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya. Una altra pàgina web que consulto és la de l'Antoni Miralpeix, i les pàgines de les entitats musicals.

Una anècdota del teu dia a dia.
De vegades els alumnes més petits em volen saludar o dir alguna cosa i, en no recordar el meu nom, em diuen pels passadissos:
- “Música, música!”...

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
Blacking, John, 1995. How Musical Is Man? Washington: University of Washington Press.

Un consell a un jove que somia de dedicar-se a la música.
Adquirir una bona formació i ser inquiet, és a dir, no deixar de cercar, actuar i estar al dia. A més a més, beure d'altres disciplines pot ser molt enriquidor.