Eduard Ansaldo

Molt bé, molt relaxades. Sí, vaig obrir el llibre de química, per preparar-me per a l'Olimpíada de Budapest.

Molt bé, no només vam aprendre molta química, sinó que també vam conèixer gent de tot el món i vam visitar Hongria. A més, vaig aconseguir una medalla de bronze (com a les altres olimpíades d'aquest tipus, hi havia un 50-60% de participants amb medalla).

Vaig fer el batxillerat cientificotècnic, més concretament la modalitat de ciències bàsiques, amb física, química, matemàtiques i biologia com a matèries de modalitat.

Vull estudiar Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, perquè dins de la biologia es tracten els camps que més m'interessen: la genètica molecular, en concret, i tot el que està relacionat amb la part que més s'apropa a la química de la biologia, tot el que passa dins de la cèl·lula. El que també trobo molt interessant és com això pot beneficiar-nos i els problemes ètics que pot comportar.

En l'èxit acadèmic, en general, el que hi influeix és l'esforç, i en certa mesura pot influir-hi el talent. La sort, potser només en el fet de treure la millor nota de selectivitat, sí que pot ajudar, ja que és molt fàcil equivocar-se en algun punt i perdre unes dècimes sense que això signifiqui que anessis menys preparat, i vaig tenir la sort de no cometre errors d'aquest tipus.

Penso que el més important és aprendre, encara que després, des d'un punt de vista més pragmàtic, el que realment val sigui treure la nota que necessites. El que sí que trobo, i sé per experiència pròpia, és que un interès per l'assignatura que vagi més enllà d'aprovar-la o treure bona nota ajuda, i molt, a estudiar-la. De fet, és molt més útil encarar una assignatura amb un cert interès, ja sigui perquè és una de les assignatures de la modalitat que hem escollit o bé perquè ens ho proposem en aquelles assignatures que en un principi no ens agraden tant. Encarar l'assignatura amb interès fa que els coneixements s'assoleixin molt millor i més ràpidament i que la nota sigui més bona.

Durant el batxillerat he fet un curs d'anglès i un d'alemany i vaig assistir a classes de tennis de taula una temporada, però aquest últim curs l'he dedicat principalment al batxillerat i a les diferents olimpíades.

El que trobo és que moltes vegades (i no parlo de cap etapa del meu ensenyament en concret) es baixa el nivell d'una classe per tal que tothom pugui seguir-la bé. El problema no és que s'intenti ajudar els que tinguin alguna dificultat en aquella assignatura, cosa que trobo correcta, sinó que algunes vegades es fa de manera poc efectiva. Personalment penso que no s'hauria de reduir allò ensenyat a 4 regles aparentment sense sentit que en principi tothom ha de poder seguir sense dificultat, ja que tan bon punt surts dels esquemes inicials la falta d'una comprensió més profunda del tema tractat fa que els alumnes puguin tenir dificultats per encarar els problemes d'una dificultat una mica major. Crec que seria més convenient alentir una mica el ritme o fer classes paral·leles per tal d'explicar el rerefons de les coses que no pas intentar accelerar impartint un coneixement poc raonat. La falta de base de què es parla penso que podria ser deguda al fet que l'alumne no hagi comprès de veritat allò que se li ha explicat.

No crec que la selectivitat reflecteixi tots els coneixements apresos durant el batxillerat, però sí que és una eina efectiva per reflectir de la forma més objectiva possible el grau d'assoliment dels coneixements bàsics apresos durant el batxillerat.