David Fernández Cantero

Coneix el presentador dels informatius de la 1a de TVE

David Fernández Cantero
"El Periodisme és una professió que només s'aprèn de debò en les redaccions i al carrer, exercint-la"
Sabies que David Fernández Cantero va començar la seva carrera com a reporter gràfic? Doncs sí, es va passar 15 anys darrere la càmera, cercant la notícia al carrer.

A més a més de presentar els informatius de cap de setmana de TVE1, quins altres projectes tens entre mans?
Per sort, sempre tinc diversos projectes entre mans. Ara mateix preparo la publicació d'un llibre infantil il•lustrat, preparo quadres per a una exposició (aquest any seré artista convidat a la Fira internacional d'Art de Madrid) i començo a escriure la que serà la meva tercera novel•la… A la TV, afrontem una nova temporada, i ho faig, una vegada més, amb la màxima il•lusió, amb moltes ganes.

Així doncs, a més a més de periodista ets escriptor... Quants llibres tens publicats?
He publicat 3 llibres, dues novel•les i un poemari, “Caudal de Ausencias” (Morandi/1997). La primera novel•la va ser “Amantea”, publicada el 2005; l'última, “El hombre del baobab” que va sortir fa uns mesos. És massa complex resumir-ne els arguments; es tracta de 2 històries tràgiques d'amor i de desamor, la primera es desenvolupa a Itàlia i la darrera, a l'Àfrica.

Què és per a tu el Periodisme?

És un ofici preciós, una professió extraordinària, es tracta d'explicar el que passa, i això m'encanta. Es troba en plena evolució, per la qual cosa pateix transformacions apassionants. Una d'elles, però segurament la més important fins ara, ha estat Internet (l'eina més poderosa que s'ha inventat mai al servei de la informació i de la desinformació), que està canviant per complet els mitjans de comunicació tal com els coneixem, i això ja no es pot aturar. Tanmateix, els periodistes vivim temps complicats, plens de precarietat, acomiadaments, abusos, desprestigis… en fi, la professió, en general, està força desacreditada. No hem d'oblidar que el periodisme professional, seriós i de qualitat, és un mecanisme imprescindible en qualsevol societat. Ara mateix el periodisme professional, seriós i rigorós s'està confonent cada vegada més amb un altre tipus de “periodisme”, diguem-li rosa, verd, morat o groc, el color és igual, amb alguna cosa que no té res a veure amb aquesta professió meravellosa. També es confon cada vegada més amb l'intrusisme d'aficionats, que confonen les xafarderies amb la informació. No vivim bons temps, però no ens hem de desanimar, el bon periodisme vencerà, ressorgirà.

Quina valoració faries de la teva trajectòria professional?
Molt positiva. Aquesta professió ha estat el meu suport durant més de la meitat de la meva vida, m'ha proporcionat moltes satisfaccions, molts bons moments, també alguns de dolents, evidentment. Però el balanç és molt positiu, ha estat una trajectòria intensa, enriquidora, canviant, divertida. Continuo aprenent, i això és una de les coses que més m'agrada d'aquest ofici, sempre hi ha coses per aprendre.

Què ha influït més en el teu èxit professional, la sort o l'esforç?
No m'agrada el concepte “èxit”. M'agrada més parlar de treball ben fet, amb humilitat, energia i honestedat, això condueix a guanyar-te el respecte dels qui t'envolten. L'èxit és molt relatiu, no es tracta de tenir èxit, es tracta de fer-ho bé, el millor possible en qualsevol cas.


"Fins a arribar on sóc ara tot hi ha contribuït, de vegades he tingut sort, és clar, però mai no he deixat d'esforçar-me. La clau és el treball diari, no desanimar-se, no abaixar la guàrdia."

Què destacaries de la teva professió?
Si et refereixes a estar davant la càmera, també el que abans et deia, el fet de no estar mai segur de tenir-les totes, que quan creus que saps una cosa, que domines una cosa, la realitat del dia a dia et fa tocar de peus a terra. Em fascina la incertesa, la tensió del directe, i per descomptat, tenir l'oportunitat d'explicar a tantíssima gent el que succeeix a Espanya i al Món.



Algú a qui admiris en l'àmbit de la teva professió.
Molts companys i companyes que solen ser anònims, trigaria molta estona a anomenar-los tots. Davant d'una càmera, a Ana Blanco i a María Casado, totes dues tenen el “do”, el que cal tenir per estar aquí. El millor de tots és Sergio Sauca, és un autèntic “monstre”, un professional excepcional.


Una anècdota del teu treball.
És molt difícil quedar-se'n amb una, més de 25 anys donen per a molt, són tantes ja! Potser el dia que em vaig quedar sense veu davant milions de persones, una experiència molt desagradable, encara sort que tenia al meu costat a María Casado.

Una pel•lícula i un documental que tornaries a veure.
“Antes del amanecer” i “Antes del atardecer” de Richard Linkater, “In the mood for love” de Wong Kar Wai, “Apollo XIII” de Rom Howaard. Quant a documentals, tots els que s'han fet sobre la carrera espacial.

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
“Los cínicos no sirven para este oficio: sobre el buen periodismo” de Ryszard Kapuscinski. Els “Diarios” de Paul Klee. I un de magnífic de Gustave Flaubert, “Sobre la creación literaria”.

Un consell a un jove que somiï de ser periodista.
No m'agrada gens donar consells, però li diria que s'armi de paciència, d'entusiasme i d'humilitat, i que tingui clar que, una vegada completada la formació acadèmica necessària, aquesta és una professió que només s'aprèn de debò en les redaccions i al carrer, exercint-la. I per damunt de tot, que mai no es deixi contagiar pel desànim i la desídia que molt probablement es trobarà alguna vegada al llarg del camí. La meta no ha de ser mai aquest “èxit” que tants semblen cercar avui dia. El veritable èxit serà el treball ben fet, encara que sigui anònim, i poder anar a dormir cada nit amb la consciència tranquil•la.