Albert Illera

L'Albert Illera és el guanyador de la beca Altran Engineering Academy 2010

"Vaig idear un sistema que permetés "desactivar" l'aleró posterior dels F1 a altes velocitats, reduint la resistència aerodinàmica i utilitzant les propietats de l'aire."

L'Albert Illera López va néixer a Barberà del Vallès (Barcelona) fa 22 anys, ha estudiat Enginyeria Aeronàutica, especialitat en Aeronaus a l'Escola d'Enginyers Superiors de Terrassa i ara, gràcies al seu “Disseny innovador de l'aleró posterior”, formarà part del departament de Renault F1 Team.

Pots explicar-nos en què consisteix el teu projecte?
Actualment en la Fórmula 1 les escuderies utilitzen una sèrie de conductes d'aire molt complexos que permeten “desactivar” l'aleró posterior a altes velocitats, fet que permet reduir la resistència aerodinàmica. Per a la nova temporada aquests conductes es prohibiran per diversos motius, de manera que vaig idear un sistema que produís el mateix efecte únicament modificant la forma de l'aleró, utilitzant les propietats de l'aire.

Com se't va acudir?
Observant com treballava un d'aquests sistemes que he comentat abans, em vaig adonar que potser es podria fer d'una altra manera. Inicialment no sabia si era possible, però fent números vaig arribar a la conclusió que no era una mala idea, semblava factible.

Com vas entrar en aquest concurs?
Coneixia el concurs perquè un altre enginyer espanyol, Isaac Prada, l'havia guanyat el 2005 i em va arribar pels mitjans. Llavors em vaig proposar inscriure'm quan pogués, si tenia una bona idea. Cada any s'obre un termini d'inscripcions al concurs internacional, organitzat per Altran en col•laboració amb Renault F1 Team, que va de març a maig aproximadament, però has de ser estudiant d'últim any, com a mínim, per poder-hi participar.

Abans que et confirmessin la teva victòria, què estaves fent?
Durant els mesos anteriors a la final estava acabant l'Enginyeria, em quedava una assignatura i el projecte de final de carrera. Els meus plans eren anar a l'estranger per començar el doctorat en alguna universitat, si obtenia una bona beca d'estudi. En cas contrari, posar-me a treballar en alguna indústria puntera del sector aeronàutic o espacial.

El conflicte que tinc ara és que el més probable és que la meva primera feina m'allunyarà de l'aerodinàmica, que és el camp en el qual em volia especialitzar per entrar a la F1. Ara m'especialitzaré dins de Renault F1.

Què suposa guanyar la beca Altran Engineering Academy 2010?
Suposa entrar a la F1 sent extremadament jove, fet que per al currículum és espectacular i, al mateix temps, personalment suposa assolir el que era un dels objectius de la meva vida, convertir-me en enginyer de Fórmula 1.

L'Albert Illeria

Què destacaries de la teva professió?
La competitivitat extrema i l'altíssim nivell tecnològic.

Algú a qui admiris en l'àmbit de la professió a la qual et vols dedicar.
L'Adrian Newey, perquè és un innovador fora de sèrie i li agraden els reptes; en Mike Gayscone, pel seu caràcter i la visió enginyera de futur; i en Joan Villadelprat, que és el pioner espanyol en la F1, un home fet a si mateix.

Un llibre de capçalera per a la teva professió.
Si ens centrem en l'aerodinàmica, existeixen 2 llibres molt bons sobre aquest camp d'estudi, tots 2 escrits per Joseph Katz. El primer “Low-speed Aerodynamics”, centrat en part en l'aviació, i el segon “Race Car aerodynamics: Designed for Speed”, que tracta sobre l'aerodinàmica dels automòbils de competició.

Un consell a un jove que somia de dedicar-se a l'Enginyeria Aeronàutica.
Que estudiï, sense oblidar-se d'altres aspectes de la seva vida, i que no es rendeixi, perquè hi ha moments en què és fàcil llençar la tovallola, però és quan més segur ha d'estar del que li agrada i dels seus somnis de futur.

Pel que fa a l'Enginyeria Aeronàutica, especialitat en Aeronaus, què t'ha semblat la carrera?
Cal reconèixer que la carrera és dura, però a base d'esforç s'assoleixen els objectius. Inicialment és una mica frustrant perquè les assignatures són molt genèriques (càlcul, química, dibuix, programació, materials, etc.) però després, una vegada obtens la base que et permet entendre els conceptes d'enginyeria, apareixen les assignatures relacionades directament amb l'aeronàutica i l'espai. És llavors quan la carrera es torna apassionant. Si algú vol un repte, vol aprendre i obtenir coneixements interessants, l'Enginyeria Aeronàutica és una bona elecció.

Et consideres una mica “friqui”?
Doncs no. A la gent li resulta molt fàcil catalogar les persones que obtenen èxits acadèmics com a “friquis”, però els meus amics saben perfectament que no és així. La gràcia d'estudiar no és fer-ho perquè sí, estudiar és interessant si tens una vida social que et permeti desconnectar i si saps que el que estudies pot comportar que tinguis un futur més apassionant i real. En la meva carrera això es pot veure molt fàcilment perquè els estudiants s'indignen si han d'estudiar quelcom que saben o sospiten que és inútil; ens agrada aprendre perquè ho considerem útil i entretingut, encara que en èpoques d'exàmens de vegades és difícil suportar el nivell.

Encara és aviat per parlar d'èxit professional, però ja ho tens molt avançat... Què creus que ha influït més en el teu èxit, la sort o l'esforç?
No crec que calgui diferenciar entre la sort i l'esforç, simplement perquè és difícil tenir sort si no t'esforces i és més fàcil esforçar-se si tens sort; està molt relacionat. En realitat tot és qüestió de ser positiu i de donar el millor d'un mateix; llavors la sort apareix tard o d'hora en més o menys grau. Òbviament jo he tingut sort per arribar fins a aquest punt, simplement perquè, per exemple, si Altran i Renault no haguessin apostat per un concurs així, no ho hauria aconseguit. El que no es pot fer és veure una oportunitat pel fet d'haver tingut sort i no aprofitar-la al màxim.