Max

M'agrada inventar històries i dibuixar-les. És el que més m'agrada fer.

Sí, vaig començar als 17 anys, primer només feia còmics, però poc a poc vaig tenir encàrrecs d'altres tipus d'il·lustracions i vaig veure que també m'agradava molt. En els darrers 15 anys he fet molta més il·lustració que còmic.

No, no canviaria res. Estic exactament on estic perquè he fet tot el que he fet, inclosos els errors, que també n'hi ha hagut uns quants. Però dels errors se n'acaba aprenent més que dels encerts.

Estudiant concretament no, però sempre s'estan aprenent coses noves. Ara miro d'aprendre una mica d'alemany ; tinc un diccionari i una gramàtica, llegeixo còmics i diaris i miro d'anar-m'hi familiaritzant. També, com a afeccionat, estudio altres temes: mitologia, per exemple. I sempre, és clar, art; sempre llegeixo i em miro amb molta atenció llibres de pintura, d'il·lustració, de disseny, de tipografia…

No ho sé, em vénen al cap. Però vénen en brut i s'han de treballar molt per a donar-los la forma més adequada. De vegades, m'inspira una frase d'un llibre, d'un diari o alguna cosa que veig, i a partir d'allà començo a imaginar. Deixo viatjar el meu cap tant com vol. Ho apunto tot i després decideixo què em servirà i què no. Els dibuixos vénen després. També deixo que la mà faci el que li vingui de gust fins que trobo allò que més m'agrada. La goma d'esborrar és una de les eines més útils!

És molt creativa i satisfactòria, encara que de vegades em poso molt nerviós, com tothom, quan alguna cosa no m'acaba de sortir bé. Sobretot, no depenc ni estic a les ordres de ningú, ni estic obligat a un horari (això vol dir que acabo treballant els caps de setmana per entregar les feines a temps!). Sóc molt lliure, sí, però a canvi mai tinc la seguretat que el mes següent em podré guanyar la vida.

La seva web Aquí trobaràs tot allò que t'interessi sobre ell i les seves il·lustracions.

Em llevo molt aviat, a les 6.30 o 7.00 h. Me'n vaig al bar i allà m'hi estic una horeta amb la llibreta, apuntant coses que crec que més tard em poden servir, o fent esbossos de les feines que m'esperen a la taula de l'estudi. Llavors ja em poso seriosament a dibuixar fins a l'hora de dinar. Les tardes són per acabar feines a l'ordinador, contestar el correu, fer paperassa diversa. Normalment, a les 19.00 h plego, perquè he de fer el sopar.

Normalment, sí, però alguna vegada que no puc amb tot busco un dibuixant jove que m'ajudi durant uns dies. La meva filla, que està estudiant disseny gràfic, de vegades em dóna un cop de mà.

Tot ha tingut el seu paper. Però no s'ha de confiar mai en la sort. I el talent, sense esforç, s'acaba malmetent. Jo, en realitat, tan sols em refio de l'esforç.

Mai no faig massa plans a llarg termini. Estic content amb la meva feina i ja em va bé si puc seguir publicant dibuixos i còmics i guanyant-me la vida així. Si, a més a més, em surten feines més interessants i difícils cada vegada -i més ben pagades-, doncs millor. Ara em passaré l'any fent un llibre nou del Bardín, el meu personatge actual. Tinc el guió acabat, però em caldrà un any per dibuixar unes 90 pàgines. L'únic que no vull és avorrir-me amb la feina!